La ciutat nerviosa

6 04 2011

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer Katmandú un fred hivern del 93, va ser un primer contacte que em va sobtar en molts aspectes, un d’ells l’espai de calma i reflexió que representava una ciutat amable amb les seves lògiques mancances (sota l’òptica de l’etnocentrisme occidental), però sobretot una ciutat sorprenent.

Ara, 18 anys més tard, complida tota una majoria d’edat de la primera visita, la sensació s’allunya un xic de la melancolia que desprenia, del reguitzell de sensacions i emocions que envoltaven els carrers i places, del que es avui en dia, un bullir de gent.

Exactament, no tenen clar si son 4 o be 4’5 milions habitants els que donen vida als ciutadans d’aquesta vall. Fa deu anys esmenten que eren 3 milions menys. Aquest creixement exponencial es una llosa en qualsevol societat. Els talls de llum sumen diàriament un total de 14 h, tantes hores sense subministrament elèctric es un llastre important. Comerços, hotels i altres tiren constantment de generador elèctric. La xarxa d’aigua potable no dona servei regular a tota la població, representant un problema sanitari significatiu, sobretot pels més menuts.

Han estat molts els que han emigrat del camp i de les valls altes de les muntanyes a la capital, a cercar un pròsper i millor futur. El creixement ha estat desmesurat. El transit de la ciutat el trobo excessivament nerviós, impera la llei del clàxon, els vianants ho tenen clar, els passos de vianants serveixen per decorar el terra, les motos son irreverents i cal anar sempre molt atent quan es passeja. La contaminació es latent.

En mig d’aquest caos circulatori, sempre es troben illes de pau i tranquil·litat, espais agraïts pels nostres pavellons auditius al bell mig de l’entramat urbà, es pot fer un kit kat per defugir de la marea que t’engull dins de la dinàmica accelerada de la ciutat. Sorprenen els indrets de culte al carrer, carrerons i places son testimoni de la veneració que tenen tant els hinduistes com els budistes. Accions i espais que desprenen bondat i que contagien, però a poc a poc son devorats per la dinàmica de la presa que emana de la modernitat, del malentès progrés.

Poder es aquesta munió de sensacions es fruit del cansanci d’aquest llarg viatge en avió, els nervis de les gestions a darrera hora i el canvi horari.

No obstant os he de confessar que a qualsevol persona li recomanaria que visités Katmandú, com si fos un pont sobre un riu cabalós que cal creuar per iniciar un llarg viatge a la recerca del nostre interior.


Accions

Information

3 responses

16 04 2011
estela

Juanjo, gràcies pels teus escrits , que ens transporten sens dubte al Katmandú.
Mil besets i no paris d’ escriure.

13 04 2011
Ramon

Molt be les imatges!!!

6 04 2011
Macbomb

Anotada la recomanació.😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: