Uns en diran aclimatació, altres sadomasoquisme

3 05 2011

Camp Base a Camp-IIl del 27 al 30 de abril

Després de la nit Toledana al camp I, que us vaig relatar en l’anterior crònica, tocava tornar a començar, i més quan tens al costat un animal dels cims, un insistent corcó que et recorda que hem de pujar, que ens hem d’instal·lar , que hem d’aclimatar-nos, que hem de traginar, que fem tard … aquesta és la idiosincràsia de l’hiperactiu Juanito!

El dimecres 27 d’abril, a les 4’30 h de la matinada som esmorzant a la tenda menjador: un te, un cafè amb llet (preparat en termos la nit anterior) i algun atrevit unes galetes Príncipe, és el que dóna de si aquella hora. A les cinc de la matinada comencem el nostre deambular la nostra passejada. Primer són 15 minuts per escalfar l’organisme, abans de posar-nos els grampons a la glacera. Ja coneixem el Solo Khumbu d’anteriors vegades, anem ostensiblement més ràpids, les escales que ens protegeixen del fons de les esquerdes ens són més propícies.

02 Juanjo en puente de escaleras en la cascada de hielo DSCN1760

Comptem amb dos xerpes d’alçada per a cinc expedicionaris, per facilitar la tasca de llargs porteigs que comporta l’equipació de la ruta d’una muntanya com el Lhotse. Ells són Norbuck i Lakpa. Fins ara no han tingut molta feina, alguns refredats inoportuns i tos generalitzada enviàvem al trasto el trasllat de part del material. Surten davant nostre per fer un porteig al camp II i baixar a dormir el mateix dia al camp base.

04 campo 1 6.050 metrosDSCN1766La primera sorpresa la trobem al arribar al Camp I. Els nostres xerpes portejaven amb menys càrrega per agafar material d’aquest camp cap al Camp II. Curiosament, sempre sorgeix un mal entès, i així és,al final part del material l’acabem portejant nosaltres. Amb les motxilles augmentades de talla i de pes, ens enfrontem a la segona i temuda etapa de la jornada, la vall del silenci. No representen ni 400 m de desnivell,però tenen trampa. És una vall amb una disposició geogràfica molt particular, esberlat entre els contraforts del Nupse i Everest, sent interromput dràsticament al fons per la immensa paret del Lhotse. A ple sol, amb la reflexió de la neu fan del seu trànsit un suplici, una immensa i longitudinal plana que guanya lentament metre a metre, on la lluita està en no deshidratar-se en l’intent d’arribar a algun lloc sortejant esquerdes. El consell és portar per aquest trajecte roba clara, per reflectir millor els raigs asfixiants de l’astre rei. Fins i tot així, nou insuportables hores de trajecte (amb filmació inclosa) ens porten finalment al Camp II, on els nostres portadors han deixat un dipòsit de material.

Amb l’ànim que ens caracteritza, després de l’espartana jornada, acalorats, ens disposem a buscar un emplaçament per a la tenda de campanya. Buidem els últims cartutxos palejant neu per fer una plataforma el més confortable possible. Un cop instal·lats, comencem a fondre neu per hidratar-nos. És un petit plaer estar estirat posant les ànsies sota el coixí a sobre dels sacs, mentre murmurem sobre els capricis del trajecte.

08 Juanjo y Juanito en el valle del silencio P4270005El dijous 28, el dediquem a descansar. La ratera de la vall del silenci, fa que a ple sol hi hagi temperatures escandaloses (34 graus), però quan aquest es retira, el fred correspon als 6.428 m de la latitud. Aquestes oscil·lacions tèrmiques, juguen males passades al nostre organisme, que no sap que atenir-se. A mig matí hem de posar els sacs de dormir cobrint la tenda per protegir-nos de la calitja insuportable. Si fora de la tenda s’està malament, a dins pitjor. Ordenem el material el millor possible i ens dediquem a explicar-nos batalletes anteriors i futurs anhels.

El divendres 29 ja va de debò, fem el que els alpinistes qualifiquem com una punta d’alçada. Intentem pujar el més alt possible perquè l’organisme s’aclimati a aquest mitjà que ens és hostil, i recordi (un acte que alguns qualificarien de sadomasoquisme) aquesta altura aconseguida i les curioses condicions amb dèficit d’oxigen per a la propera vegada. Per cert, no oblidem que el capritxós vall del silenci segueix davant nostre. Doncs efectivament, si abans d’ahir va ser deshidratació, la jornada d’avui és cosina germana: insolació! Tornem a guanyar metre a metre fins a la paret del Lhotse, és un trajecte lent, poc vistós alpinísticament, però d’obligatori trànsit. El Lolo i el Juanito aconsegueixen arribar mitjançant les cordes fixes fins als 7.000 m, a prop del camp III. Tinc un gran problema amb les meves botes d’alçada La Sportiva, curiositats de l’adaptació, els meus mal.leòls són maltractats fins a la sacietat una i altra vegada per les capritxoses botes. Estic cercant altres botes pel camp base …

06 Juanito en puente de 4 tramos de escalera en la cascada DSCN1753

18 Lolo enra en la rimalla de la pared del Lhotse DSCN1728
El dissabte 30 d’abril, en tres lleugeres hores, amb el Juanito i el Lolo ens plantem al camp base, perseguint l’enyorada calidesa d’una llar passatgera però acollidora.


Accions

Information




%d bloggers like this: