Els secrets de la vida: entre el jutjar i el prejutjar

4 05 2011

El Staff, que ens ajuda a fer del camp base un espai més acollidor, està conformat per un cuiner i dos Kichen boys. Passang és el nostre atent cuiner, Senge és el simpàtic ajudant que està omnipresent a tot arreu i que parla una mica d’anglès.

El tercer personatge, no és donat a estar en contacte amb nosaltres. Hem de confessar que fins ahir no coneixíem el seu nom. L’anomenem afectuosament com l’aiguader, tot el dia s’ho passa amb una gran garrafa a l’esquena, anant i venint, glacera amunt, glacera avall buscant llocs on extreure una mica d’aigua o neu i portar-la a la cuina per a la seva transformació.

De complexió prima, fibrós i d’alçada poc generosa. Pell adobada pel sol i per les sorpreses de la vida. T’atén amb excessiu respecte, quan li dirigeixes la paraula mira a través de tu o cap a terra. Poques vegades havíem sentit la seva veu.

Ahir al sopar, en el tràfec de plats de la cuina a la tenda menjador, va aparèixer el nostre personatge. Amb la seva gorra marró de llana tornada fins a les celles i el seu anorac marcadament treballat per les continues traginades. Sempre les mans creuades a l’esquena. Li demanem a Senge que ens tradueixi la conversa, s’anomena Lakpa. Porta ja 55 anys de trasbalsos per aquesta vida. Que injust i cruel és prejutjar, que fàcil és etiquetar i que vergonyós és conèixer una altra història sorprenent.

Lakpa_el_heroe

El nostre senzill i silenciós aiguader, ara anomenat Lakpa, resulta que al llarg de la seva vida havia exercit com xerpa d’alçada. Això no és tot, amb veu temorosa i la seva mirada perduda, ens confessa que havia pujat al cim de l’Everest, Lhotse i Makalu. Ni tan sols recorda els anys en què ho va fer.

Per a nosaltres, Lakpa ha fet el cim de tres grans colossos. Ell no li dóna més importància, segueix treballant, ara en l’escalafó menys privilegiat del Staff, per poder mantenir els seus. Ha estat a la cúspide, ha tingut prestigi, fama i una digna posició en el seu moment en el món de les expedicions.

Recordem una vegada més, que l’èxit és efímer, la fama passatgera i la vida, tard o d’hora, ens posa a cadascú al seu lloc. La dignitat del nostre aiguader, la seva senzillesa, ens dona una veritable lliçó de vida. Darrere de cada persona, segurament hi ha una història apassionant, siguem capaços de descobrir-la, i de no prejutjar-la gratuïtament.


Accions

Information




%d bloggers like this: