L’insostenible lleugeresa del ser

20 05 2011

Des-ordre de pensaments

· Encara que a vosaltres no os ho sembli, ha transcorregut ja mes i mig des de l’inici de l’expedició. Quan l’Aina pregunta per telèfon: Pare, quan tornaràs?. Os ben asseguro que no es fa ni fàcil ni lògica la resposta. Avui dilluns 16 de maig iniciem la setmana setena i clau per l’esdevenir del projecte. Possiblement la climatologia ens faciliti la finestra possible per poder realitzar el desitjat atac a cim.

Comunicacions CB P5090118 2· Encuriosit, àvid de saber de vosaltres, m’enduc l’ordinador (gentilment cedit per SEMIC) a la tenda de campanya i llegeixo un cop i un altre els vostres missatges de suport. Son estels d’esperança en un univers dilatat pel temps. GRÀCIES per aquest lligam amb el món comú.

· Per cert, sense ser pretensiós, ja se per que pesa tant la motxilla: Tants desitjos, tants anhels, tanta estimació, estant desbordant el pes útil de la motxilla. Tants amics encoratjant, fan tremolar al més aguerrit. L’admiració es un be que heu de començar a cercar, primer de tot en el vostre propi interior.

· Malauradament, son ja tres les morts que aquesta temporada acompanyen el currículum de l’Everest, un americà del nord, un Nepalès i abans d’ahir un Japonès al coll sud.

· Baixar a cercar menys alçada als lodges de Lobuche (4900 m), ha comportat una dinàmica excel·lent del mini grup, hem desconnectat considerablement i hem tingut temps de parlar sobre lo diví i l’humà. No ha millorat la meva gola i he tornat al camp base amb un desajustament estomacal preocupant …

· He de fer els deures (algú diria sumar punts) i acabo de venir de la cuina, el Juanito Oiarzabal m’estava ensenyant a fer un bacallà a la Biscaïna. Per cert, suposo que sabeu que l’oli, es de les Garrigues (Bellaguarda)!. Al Kangchenjunga vaig aprendre la recepta del bacallà al pil pil. Així quan arribo a casa puc demostrar que he aprés a fer quelcom de profit. Per que això de pujar muntanyes (com diríem molts assenyats), serveis per quelcom?

· Al camp base a 5300 m d’alçada, el fred es considerable i la sequedat atmosfèrica (malgrat estem envoltats de neu) es molt gran. Es per aquest motiu que hem d’hidratar constantment el nostre organisme, arribant a ingerir gairebé uns tres litres de líquid diari. Aquesta ingesta té un problema a la nit. La nostra continència urinaria té un límit, i no sabeu la mandra que fa sortir del sac de dormir, mig vestir-te i intentar sortir de la tenda de campanya sense que arrosseguis tota la gebrada amb el cap i l’esquena de l’àbsida de la nostra petita llar, per fer un riuet! Es per això que hem patentat un remei casolà: “El pixing pot” no es res més que un pot de plàstic amb tanca segura (si no podeu imaginar les conseqüències del bassal) que serveis de recipient per incorporar el líquid element; no cal sortir de la tenda a deshores, i el pots omplir sense fer gaires escarafalls. Os pregunto: Creieu que a l’endemà el pot es congela malgrat estar a l’interior de la tenda de campanya?

CB a CII puntq aclimatqció arribada Juanjo P5010051· La importància de l’ordre dins la tenda de campanya. Es molt difícil intentar mantenir endreçat un espai tan ínfim i alhora tan íntim. Hi ha moments convulsos sobre el nivell entròpic del desordre. Han de conviure alhora, sac de dormir al centre de l’espai, en un lateral i a sobre d’una esterilla, els diferents tipus de roba doblegada per preferències, usos i tamanys, el llibre de capçalera i el diari personal. En un altre lateral, en tuperwares tot el sistema tecnològic, diferents carregadors electrònics, tota la farmaciola i el pixing pot. En les butxaques laterals de la tenda: cremes solars, estris d’afaitar, minibossa escombraries, raspall de dents, tovalloletes humidificades. Un cordino perimetral fa funcions d’estenedor; te penjat guants, mitjons, barrets, necesser i la foto de la família de la que m’acomiado cada nit. Dintre del sac, a la nit ensopeguen totes les bateries, la màquina de vídeo i la de fotos i el portàtil. Cada nit, amb molta estimació, introdueixo una bossa d’aigua calenta dintre del sac, que es un remei infalible per escalfar peus i ànima (la vella recepta de l’àvia). A fora de la tenda, dos bidons acaben de fer les funcions de contenidor amb els estris menys necessaris.

Puya CB Sant Jordi P4230058

· La setmana passada tenia un hematòcrit del 54 %, ara encara el dec tenir més alt . Si estigues al Tour de France, no em deixarien prendre la sortida! La sang es divideix en líquid i glòbuls vermells; el hematòcrit indica el % de glòbuls vermells, que son els que transporten oxigen a tot l’organisme. A més gran hematòcrit la sang es més espessa, vol dir mes risc de trombosis. Es per això que per diluir la sang es pren una aspirina diària (acetil salicílic). L’ideal es trobar un equilibri entre augmentar els glòbuls vermells el suficient per treballar en aquesta altitud en aquestes condicions sense passar-nos i arribar a un risc elevat de trombosis.

· Per que hidratar-se? Tant sols amb l’esforç diari d’escalada al Lhotse, degut a la sequedat de l’aire en alçada a l’Himàlaia, cada hora d’exercici, perdem 200mm en forma de vapor d’aigua!


Accions

Information




%d bloggers like this: