A la fi, el camp base

23 05 2011

Crònica telefònica d’en Juanjo des del Camp base Lhotse on ha arribat bé tot i que molt cansat.

Varen arribar al camp-IV el dia 20 de maig amb una forta deshidratació, després d’unes hores de descans a les 12 hores de la nit començaren l’ascensió al cim. L’atac final va durar 13,30 hores i els va portar a culminar la seva quimera, tot i que amb un important desgast físic. Va ser una travessa final extremadament dura per a tots els alpinistes.

A la Tornada al camp-IV va començar la preocupació en veure que en Lolo González no arribava, a partir aquells moments l’angoixa va anar en augment, ….però aquest capítol us el narrarà molt millor en Juanjo en primera persona.

La baixada des del camp-II en el dia d’avui (23 de maig) va començar a les 9,30 hores (Nepal) i s’ha perllongat fins a les 18 h. que han arribat al camp base. Ha estat un descens lent per l’esgotament de tots i en especial pels companys mes afectats físicament, en els últims metres en Juanito ha necessitat assistència amb oxigen.

Com diuen molts alpinistes i també en Juanjo: El cim es celebra al camp base. Ara toca descansar, demà tornarà a ser un dia intens, intentarà atendre al telèfon, escriure alguna cosa i programar la tornada a Katmandú i a casa.

Un especial agraïment a totes les persones que han ajudat en aquest rescat, des de tots el àmbits. Periodistes per mantenir un importantíssim estat d’informació continua, els sherpes i els alpinistes que han ajudat a en Lolo, Isa i Robert en el seu descens, i a tota la resta de metges, companys, programadors, etc… moltes gracies a tots.


Accions

Information




%d bloggers like this: