Adéu a Katmandú

17 04 2012

Després d’arrancar a trenc d’alba, quan la ciutat s’està llevant, es pot apreciar que la contaminació encara no ha embolcallat els carrers de Katmandú, fins i tot es pot trobar algun agosarat fent cursa a peu amb mascareta.

Viatge cap a Kodari 2012-04-13 11.25.06

En no mes de sis hores de mini bus ens plantem a Kodari, el darrer assentament Nepalès abans de creuar el Pont de l’Amistat, que dona entrada al tot poderós asiàtic. Sense cap mena de dubte, no es el lloc que escolliria de quedar-me a viure. Només l’olor pestilent que emanen els seus carrers (una única avinguda) et fica alerta. L’abocador de tot el que us pugueu imaginar, es la pendent avall fins trobar el riu. Es un lloc de frontera, a on les persones fan mans i mànigues per buscar-se la vida, viuen del trapixeo.

S5002326

Anècdota amb un militar xines. El Pon de l’Amistat es transita a peu. A la mitat del recorregut hi ha una línia vermella clarament divisoria, a cada vora un militar xinés, el que correspon a la nostra cua es jove, du una gorra de plat imponent. Em sap greu dir-ho, però fa cara de dolent de les pelis. Per mostrar un xic de simpatia, el saludo amb el corresponent: – Nijao (Hola). Vaja, com aquell que sent ploure. Feia un bon bat de sol i portava les ulleres de sol ficades, a l’ensenyar-li el passaport, cerca amb habilitat el full de la meva fotografia impresa, amb una mirada recriminatòria, puja una cella amunt, i sense dir ni piu, fa un gest impulsiu amb el cap amunt en sentit lateral. Ràpidament comprenc que m’he de treure les ulleres. Quin bon començament!

Viatge cap a Kodari 2012-04-13 11.25.38Viatge cap a Kodari nens juguen i la força cervessa present 2012-04-13 09.16.44

Adiós a Katmandú: Después del amanecer, cuando la ciudad se está levantando, se puede apreciar que la contaminación todavía no ha llegado a las calles de Katmandú. Aun se pueden encontrar algún atrevido corriendo con la máscara.

En no más de seis horas de mini bus nos plantamos en Kodari, el último asentamiento Nepalés, antes de cruzar el Puente de la Amistad, que da la entrada al todo poderoso asiático. Sin ninguna duda, no es un lugar que escogería para quedarme a vivir allí. Solo el olor pestilente que emanan sus calles (una única avenida) te pone en estado de alerta. El vertedero de todo lo que os podáis imaginar, es la pendiente hacia abajo hasta llegar al rio. Es un lugar de frontera, donde las personar hacen lo que pueden para buscarse la vida, viven del trapicheo.

Anécdota con un militar chino: El Puente de la Amistad se cruza a pie. A mitad de recorrido hay una línea roja claramente divisoria, a cada lado un militar chino, el que corresponde a nuestra cola es joven, lleva una gorra de plato imponente. Me sabe mal decirlo, per tiene cara de malo de las películas. Para mostrar un poco de simpatía, lo saludo con el correspondiente; –nijao (hola). Vaya, como el que oye llover. Caían unos buenos rayos de sol y llevaba gafas de sol, al enseñar el pasaporte, busca con habilidad la hoja de mi fotografía impresa, con una mirada recriminatoria, sube la ceja hacia arriba, y sin decir ni pio, hace un gesto impulsivo con la cabeza hacia arriba en sentido lateral. Rápidamente entiendo que me tengo que quitar las gafas. ¡Que buen comienzo!


Accions

Information

One response

18 04 2012
Juan ramon

Ahir vaig veure la projecció al Centre de l’expedició Lenin 89. La teva primera expedició. Estaves igual que ara: fort i valent encara que amb uns anys menys.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: