Fent vida al Camp Base Avançat

25 04 2012

Sense voler-me saltar una festivitat tant representativa per nosaltres, com la diada de Sant Jordi, els darrers anys sempre la celebrem lluny de casa (i a molta alçada com es mereix la llarga i sentida tradició), amb certa enyorança, però intentant llegir algun capítol de la lectura que portem per les estones d’espera al camp base. Aquest any, ens acompanya un petit totxo, “L’església del mar” de l’Ildefonso Falcones.

Les circumstàncies manen, però des de la partida de Nepal cap al camp base, no ens dutxàvem… Després de 10 jornades de “txeco-txeco” i tovalloletes, hem gaudit del primer bany i la primera afaitada, a 5.650 m d’alçada. Una tenda rectangular de 1,10 x 1,10 m. amb una bossa de plàstic penjant en el seu interior plena d’aigua tèbia, ha fet fruir per la nostra pell una delícia gairebé oblidada. L’afaitada ha estat més complicada, massa dies amb barba, amb la sequedat atmosfèrica imperant a l’altiplà tibetana, era com llaurar en un camp erm al llarg de moltes estacions … Quin mal!

Bacalao_a_la_Vizcaina_Juanito_i_Juanjo

En Juanito Oiarzabal, en els moments d’espera al camp base es fica nerviós i de tant en tant, li surt certa mala “milk”, els que ja el coneixem no ens preocupem, es el seu caràcter temporalment malhumorat. Una teràpia per tornar a veure’l somriure, contant acudits i batalletes, es que s’enfundi el davantal de cuina. Ens ha delectat fins al moment amb patates a la Riojana, bacallà revocat amb farina i ou, Bacallà a la Biscaïna (dessalat dos dies amb aigua de la gelera del camp base), llenties, arròs amb pollastre, ensaladilla russa i natilles casolanes. Ep!, i tant sols portem 5 dies al camp base! Això promet!

Aquesta expedició al Xixa Pangma la formem 11 persones, dividides en tres grups, que de moment treballen operativament de forma independent en la muntanya. Compartim permís d’expedició amb el francès François Damilano, un famós escalador en gel que ve amb dos clients. Un grup de quatre italians, dos dels quals son diabètics i venen desenvolupant un projecte de difusió i conscienciació de la seva malaltia mitjançant activitats alpinístiques. I nosaltres quatre, en Carlos Pauner, Juanito Oiarzabal, l’Ariel Perinetti, Argentí i amic del Juanito que treballa com a guia a l’Aconcagua i jo mateix.

El cuiner es comú per a tots els membres, però donat que no era molt còmode estar els 11 junts en un únic espai/menjador, el nostre equip te una tenda “dome”, a on a banda d’alimentar-nos, tenim els bidons amb el material comunitari i el menjar que dúiem de casa; també el fem servir com a espai de trobada, per escriure alguna crònica i escenari propici de batalles i somnis interminables.

 

 

La vida en el Campo Base Avanzado

Sin quererme saltar una festividad tan representativa para nosotros, como la diada de “Sant Jordi”, los últimos años siempre la celebramos lejos de casa (y a mucha altitud como se merece la larga y sentida tradición), con cierta nostalgia, pero intentando leer algún capitulo de la lectura que llevamos para los ratos de espera en el Campo Base. Este año, nos acompaña un pequeño tocho, “La catedral del mar” de Ildefonso Falcones.

Las circunstancias corren, pero desde la partida de Nepal hacia el campo base, no nos duchábamos… Después de 10 jornadas de “txeco-txeco” y toallitas, hemos disfrutado del primer baño y el primer afeitado, a 5.650m de altura. Una tienda rectangular de 1,10 x 1,10 m. con una bolsa de plástico colgando en su interior llena de agua tibia, ha hecho deleitarse por nuestra piel una delicia casi olvidada. El afeitado ha sido más complicado, demasiados días con barba, con la sequedad atmosférica imperante en el altiplano tibetano, era como labrar un campo yermo a lo largo de muchas estaciones… ¡Qué dolor!

Juanito Oiarzabal, en los momentos de espera en el campo base se pone nervioso y de a veces, le sale la mala “milk”, los que ya le conocemos no nos preocupa, es su carácter temporalmente malhumorado. Una terapia para volver a verlo sonreír, contando chistes y batallitas, es que se enfunde el delantal de cocina. Nos ha deleitado hasta el momento con patatas a la Riojama, bacalao rebozado con harina y huevo, bacalao a la vizcaína (desalado dos días con agua de la galera del camp base), lentejas arroz con pollo, ensaladilla rusa y natillas caseras. ¡Ep!, ¡y solo llevamos 5 días en el campo base! ¡Esto promete!

Esta expedición al ShiSha Pangma la formamos 11 personas, divididas en tres grupos, que de momento trabajamos operativamente de forma independiente en la montaña. Compartimos perimo de expedición con el francés François Damilano, un famoso escalador en hielo que viene con dos clientes. Un grupo de cuatro italianos, dos de los cuales son diabéticos y vienen desarrollando un proyecto de difusión y concienciación de su enfermedad mediante actividades alpinistas. I nosotros cuatro, Carlos Pauner, Juanito Oiarzabal, l´Ariel Perinetti, argentino y amigo de Juanito que trabajo como guía en el Aconcagua y yo mismo.

El cocinero es común para todos los miembros, pero dado que no era muy cómodo estar los 11 juntos en un único espacio/comedor, nuestro equipo tiene una tienda “dome”, aparte de alimentaros, tenemos los bidones con el material comunitario y la comida que trajimos de casa; también lo hacemos servir como espacio de rencuentro, para escribir alguna crónica y escenario propicio de batallas y sueños interminables.


Accions

Information

5 responses

13 05 2012
laura mart

Molt bon dia a tots
Veig que esteu molt bé, ànims i força per tothom.
Aquí de festa major amb el marraco, amb els gegant, caps grossos, cavallets i diables i per la nit revetlla als camps elisis.
Avui ha fet una calor sufocant, de debò me canviaria per tu, durant una estona, tant sols refrescar-me una estoneta i tornar a passar calor.
Una abraçada gran.
Laura

26 04 2012
estelita

Mariquilla de playa!!!! ja veig que us feu uns bons tiberis……. Per cert m’ ha encantat com has descrit el moment de l ‘afeitat……”era com llaurar en un camp erm al llarg de moltes estacions”…bestial!!!!
Anims a tots i força.

26 04 2012
Fàtima

Hola Juanjo i companyia… des de terres de ponent us vull donar molts força per seguir en aquesta expedició…des d’aquí us seguim i animem cada dia…!!! una abraçada.

Fàtima

26 04 2012
Francesc Català

Molt bé… això pinta molt bé. Que continui aquest bon humor i força per continuar l’expedició.

26 04 2012
Mercè

Bon dia tingueu!
Moltes salutacions des de l’Escola del Treball dels meus alumnes i alguns companys de l’Institut. Volem que vagi tot molt bé i , si no hi ha res de nou, abans de tancar la redacció de la Revista “Pi i Margall 51”, et faré una trucada al camp base per que pugos respondre dues preguntes que et faran un parell d’alumnes. Una abraçada molt forta de tots plegats! (En cara hi ha uns dies de temps)
Mercè Ciutat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: