Himalaisme per vena

13 05 2012

Crònica col·legiada de Carlos Pauner i Juanjo Garra.

Descenso_campo_baseAcabo d’arribar, des dels vuit mil metres d’altura, al Camp Base del Xixa, juntament amb en Juanjo. Estem esgotats, per no dir lo següent. Les nostres cares denoten un contundent i especialment dur treball en alta cota. Quasi només ens queda un àpex d’energia per seguir desperts. Conforme passem pels altres campaments aquí instal·lats, surten els alpinistes a felicitar-nos: “Good job guys…”. Ens han seguit en tota la nostra odissea des d’aquests lloc, al principi amb prismàtics i després seguint la referencia de les nostres llums frontals. Ens abracen amb sinceritat, reconeixent, com alpinistes, un treball portat fins al límit. La veritat es que em sento satisfet, orgullós d’haver donant tot en aquest gegant i d’haver escalat una ruta excepcional.

Campo_3_7400_m

Tot va començar el passat dia 9 de maig, quan d’una tirada ens vam col·locar en el Camp-II a 6.800 metres d’altura. Llarg, molt llarg i amb la tònica general d’aquesta expedició: neu profunda. Al dia següent vam recórrer la llarga vall que porta al Camp-III, després de superar l’últim tram molt empinat. Des d’aquest encinglerat lloc a 7.400 m ja es veu l’aresta que porta al cim central (el més baix i normalment escalat pel 99 % de les expedicions) i el llarg recorregut, més a l’esquerra, de la ruta que porta fins al cim principal, el més alt, ruta que porta el nom d’un bon amic: Iñaki Ochoa de Olza.

Shisha Pangma ruta Iñaki Ochoa de OlzaLa nit dels fets, ens vam despertar a les 3 de la matinada. Hi ha una boirina que ho cobreix tot i no podem trobar la ruta en aquestes condicions. Decidim enrederir la sortida i així poc a poc sortim a les 5 i 45 del dia 11. Ja des del començament tenim que obrir petjada profunda per travessar cap a l’esquerra tota la franja de gel fins l’inici de la ruta. Comencem l’escalada, per un terreny pendent i de neu profunda. Cada pas costa i ens afanyem els sis en posar-nos a treballar (se’ns han unit dos finlandesos en aquesta creuada). Poc a poc anem guanyant metres, encara que les hores també van passant. Aquí no hi ha cordes fixes, només neu pendent i els teus propis mitjans, el que em fa recordar les primeres expedicions, tan allunyades a vegades de les llargues tirades de corda amb juma de moltes muntanyes conegudes. Estic especialment motivat i fort i em llanço cap amunt obrint gran part de la ruta. Vespreja i el nostre ànim continua intacte. Sabem que el dia serà bo fins la meitat de la nit (els nostres amics de AEMET ens ho xerren) i això ens anima a seguir. Arribem a un llom de cota 7.950 metres i continuem per l’aresta, ja amb les últimes llums del dia. El paisatge es superb des d’aquí. Es veu vesprejar en l’Everest, Makalu, Lhotse i Cho Oyu. Continuem ja en la foscor i arribem a una carena que és l’últim que hem albirat. Una vegada amunt, la foscor ho envolta tot. Hem arribat al límit. Cal baixar. Creiem que hem arribat al més alt, però no estem segurs. No importa. Ara cal baixar en mig de la nit, desgrimpant sense cordes fixes tot el que hem escalat. Passen les hores, comença el fred intens, però finalment arribem a la nostra tenda de Camp-III. Són les 4 i 17 minuts de la matinada. Hem empleat 22 hores i mitja en escalar aquesta ruta, que estava en unes condicions deplorables, a to amb la temporada que hem tingut. Estem esgotats, però satisfets per haver donat tot en una ruta extraordinària. Amb unes condicions més favorables, l’hauríem escalat en la meitat de temps. El més important es haver lluitat, no haver reculat i haver continuat fins al límit. Vam aconseguir aquest punt a més de 8.000 metres a força d’esforç i tenacitat. En la foscor de la nit no vam saber si era el punt més alt o algun molt proper. No m’importa. Tinc la sensació quasi perduda d’haver escalat en el pur Himàlaia. He lluitat fins al límit i he aconseguit el més alt. De moment, per a mi el Xixa és historia, encara que sé que tindré que tornar algun dia per verificar el cim com ha de ser, amb fotos, llum i taquígrafs. Així és aquest ofici. De moment em quedo amb aquesta sensació i amb la vista posada ja en l’Everest. No hem acabat Xixa, però me’n vaig molt tranquil de les teves faldes. Ens tornarem a veure les cares.

Carlos Pauner

Shisha Pangma camps perpestivaShisha Pangma camps

Detall de la situació dels camps d’alçada

Himalayismo por vena

Acabo de llegar, desde los ocho mil metros de altura, al campo base del Shisha, junto con Juanjo. Estamos agotados, por no decir lo siguiente. Nuestras caras denotan un contundente y especialmente duro trabajo en alta cota. Casi sólo nos queda un ápice de energía para seguir despiertos. Conforme pasamos por los demás campamentos aquí instalados, salen los alpinistas a felicitarnos: "Good job guys…". Nos han seguido en toda nuestra odisea desde este lugar, al principio con prismáticos y luego siguiendo la referencia de nuestras lámparas frontales. Nos abrazan con sinceridad, reconociendo, como alpinistas, un trabajo llevado hasta el límite. La verdad es que me siento satisfecho, orgulloso de haber dado todo en este gigante y de haber escalado una ruta excepcional.

Todo comenzó el pasado día 9 de mayo, cuando de un tirón nos colocamos en el campo 2 a 6.800 m de altura. Largo, muy largo y con la tónica general de esta expedición: nieve profunda. Al día siguiente recorrimos el largo valle que lleva al campo 3, tras superar el último trecho muy empinado. Desde este enriscado lugar a 7.400 m ya se ve la arista que lleva a la cima central (La más baja y la normalmente escalada por el 99 % de las expediciones) y el largo recorrido, más a la izquierda, de la ruta que lleva hasta la cima principal, la más alta, ruta que lleva el nombre de un buen amigo: Iñaki Ochoa de Olza. La noche de autos, nos despertamos a las 3 de la mañana. Hay una neblina que lo cubre todo y no podemos encontrar la ruta en esas condiciones. Decidimos retrasar la salida y así poco a poco salimos a las 5 y 45 del día 11. Ya desde el comienzo tenemos que abrir huella profunda para atravesar hacia la izquierda toda la franja de hielo hasta el inicio de la ruta. Comenzamos la escalada, por un terreno pendiente y de nieve profunda. Cada paso cuesta y nos afanamos los 6 en ponernos a la labor (Se nos han unido dos Finlandeses en esta cruzada). Poco a poco vamos ganando metros, aunque las horas también van pasando. Aquí no hay cuerdas fijas, sólo nieve pendiente y tus propios medios, lo cual me hace recordar las primeras expediciones, tan alejadas a veces de las largas tiradas de cuerda con jumar de muchas montañas conocidas. Estoy especialmente motivado y fuerte y me lanzo hacia arriba abriendo gran parte de la ruta. Atardece y nuestro ánimo continúa intacto. Sabemos que el día va a ser bueno hasta mitad de noche (Nuestros amigos de AEMET nos lo chivan) y eso nos anima a seguir. Llegamos a un lomo de cota 7.950 m y continuamos por la arista, ya con las últimas luces del día. El paisaje es soberbio desde aquí. Se ve atardecer en el Everest, Makalu, Lhotse y Cho Oyu. Continuamos ya en oscuridad y llegamos a una cresta que es lo último que hemos vislumbrado. Una vez arriba,la obscuridad lo envuelve todo. Hemos llegado al límite. Hay que bajar. Creemos que hemos llegado a lo más alto, pero no estamos seguros. No importa. Ahora hay que bajar en medio de la noche, destrepando sin cuerdas fijas todo lo que hemos escalado. Pasan las horas, comienza el frío intenso, pero finalmente llegamos a nuestra tienda del campo 3. Son las 4 y 17 min de la mañana. Hemos empleado 22 horas y media en escalar esta ruta, que estaba en unas condiciones deplorables, a tono con la temporada que hemos tenido. Estamos agotados, pero satisfechos por haber dado todo en una ruta extraordinaria. Con unas condiciones más favorables, la habríamos escalado en la mitad de tiempo. Lo importante es haber luchado, no haber reblado y haber continuado hasta el límite. Alcanzamos ese punto a más de 8.000 metros a base de esfuerzo y tesón. En la oscuridad de la noche no supimos si era el punto más alto u otro muy cercano. No me importa. Tengo la sensación casi perdida de haber escalado en el puro HImalaya. He luchado hasta el límite y he alcanzado lo más alto. De momento, para mi el Shisha es historia, aunque se que tendré que volver algún día para verificar la cima como tiene que ser, con fotos, luz y taquígrafos. Así es este oficio. De momento me quedo con esta sensación y con la vista puesta ya en el Everest. No hemos acabado Shisha, pero me voy muy tranquilo de tus faldas. Nos volverenos a ver las caras.

Carlos Pauner


Accions

Information

13 responses

15 05 2012
Jordi Martínez

Llegint la vostra crònica ningú pot dir alló de “ni Xixa ni llimonà”. Ans al contrari, la vostra ascensió és d’allò més frapant. Resumida perfectament amb el “good job guys”, amb el “chapeau” o fins i tot més agossaradament amb allò de “sou los p**** amos”.

Vosaltres heu posat el Xixa, nosaltres posarem la llimonà (o xampú) per celebrar-ho junts quan torneu a l’oest de Catalunya, la terra on es pon el sol…com cantava aquests dies lo Pardal Roquer a la festa major.

Una abraçada fortíssima,

Martins

15 05 2012
pepa

Enhorabona Juanjo ! Tot lo que ti proposes u conseguises.Felicitats.
Nantres estem ya impasients esperan que arrivis per que mos u expliques tot.
Una molt forta abraçada de tots.Julia,Laia,Miki,Pepa.

14 05 2012
Francesc Català

Company, moltes felicitats… la teua darrera crònica no podia explicar millor què heu sentit en realitzar aquesta proesa. Com sempre nosaltres hem arribat fins allà on ens heu portat en els vostres escrits… i aquest darrer està ple de sentiment. Un sentiment tan seré que dóna per fet que heu assolit el més alt, fins i tot més del que podria haver estat fer el cim en les millors condicions… com en el futbol moltes vegades ens deixem portar pel resultat… i aquí el resultat és que heu fet una gran gesta… i el més important, que ja sou de tornada sans i contents.

Una abraçada i ens veiem a la Terra Ferma.

14 05 2012
Xavier

Enhorabona Juanjo! Metre amunt, mentre avall OJECTIU ASSOLIT! Ara et queda el mes dur…. tornar a passar el telèfon per la frontera🙂

Molts ànims i una abraçada ben forta!

14 05 2012
Carlos Peguera

Heu fet el millor possible. Sou grans!
Una abraçada

14 05 2012
Toni

Molt bé nois!!! Com sempre hem patit una mica però sembla que ja tireu avall i tot va bé. Ens veiem aviat ara a recuperar-se i a pensar-ne un altre que no pots estar gaire quiet
Petoons!!!

14 05 2012
cèlia

heu aconseguit el voste cim i les sensacions que heu tingut son vostres i no us les treu ningu, apa ca a casa a preparar- ne un de nou

un abraçada

14 05 2012
Carme Campoy

Ostres!
Felicitat per haver-ho aconseguit i com dius tú, Juanjo, el cim està a baix i ja aneu baixant…

14 05 2012
Carles Lapeña

Només em queda repetir les teves paraules després de la supermarca que vas fer en la compartida Mitja Marató de Granollers: “A la vejez, viruelas”.
Una molt forta abraçada des de Lleida i des del Km0 Ponent.

Sou grans, molt grans.

13 05 2012
Joan Queralt

Sou molt grans amic, sou molt grans. Ara, ja t’esperem amb el primo, per que al voltant d’una bona taula ens expliquis l’aventura. una forta abraçada i enhorabona.

13 05 2012
Daniel Carceller

Diguin el que diguin els GPS finalment, heu aconseguit el cim!!!! Heu lluitat de valent i encara que sigui sense fotos heu aconseguit tornar havent lluitat i donat la cara al Xixa!! Ara nomes queda tornar quan abans millor, que teniu molta gent que us espera a casa!! MOLT BONA FEINA!!

13 05 2012
Natha

Felicitats Juanjo!
Despres de tota akesta aventura ke explikes, el mes important es poder arribar be al CB, amb cim o sense.
1 petó

13 05 2012
jesus Almarza

Eres una maquina. Enhorabuena amigo. Ahora a los 34ºC de la terra ferma. Te esperamos.
Un fuerte abrazo.
Jesús

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: