Aclaracions sobre el cim del xixa pangma

17 05 2012

Després dels agitats dies que hem tingut per regressar a Kathmandú, un cop arribats a aquest punt més tranquil de la nostra expedició i a la vista de les manifestacions en mitjans de comunicació, un tant confuses, hem decidit intentar aclarir alguns aspectes que considerem importants i del nostre únic coneixement i que creiem poden acabar amb la petita polèmica suscitada després d’aquesta inusual ascensió a aquesta muntanya.

En primer lloc, no ens sentim orgullosos de la tardana hora d’arribada a la zona superior. Arribar tan tard a dalt en l’Himàlaia sempre és presagi de problemes. No s’hauria d’estar a l’alta cota més enllà del migdia per assegurar un bon descens i si ho vam fer va ser abocats per les pèssimes condicions de la via, pel coneixement precís d’una benèvola meteorologia per les hores següents i confiant en l’ampla experiència del grup en l’alta cota.

GRUPO

Encoratjats per la vista de l’aresta somital prosseguim per la ruta fins aproximadament les 6 i mitja de la tarda, moment en el que vam arribar a aquesta aresta i vam comprovar la proximitat de la cresta somital. En aquell moment i amb les últimes llums, està gravat el vídeo que es pot visionar en https://juanjogarra.wordpress.com/2012/05/16/recull-de-premsa-i-mitjans-de-comunicaci-al-xixa-pangma-2012/ o http://www.carlospauner.com.

Arribats a aquest punt, segons els altímetres al límit dels 8.000 m d’altura, el nostre company Juanito Oiarzabal es va trobar malament. Tenia símptomes d’un edema pulmonar i el vam tractar amb mediació apropiada per allò. El seu estat no era preocupant, però ell va decidir parar i restablir-se durant una estona en aquell lloc. La resta del grup, a la vista del cim, vam continuar fins aquell punt, ja avançant en la foscor de la nit. Després de recórrer aquells 100 m de diferencia, vam tornar al lloc on esperava el nostre company i vam començar les maniobres de descens fins al Camp-III. En Juanito es va mantindré conscient, col·laborador en extrem i no vam tenir cap problema en arribar a les proximitats del Camp-III. En aquell moment, sobre les 4 de la matinada i tal i com estava previst, es va aixecar un fort vent, que va fer que els últims metres fossin un tant dramàtics i ens costessin molt temps. Allí ens esperava, en el camp, el nostre Sherpa Pasang que havia renunciat a anar al cim, preparant aigua i ens va atendre en primera instancia.

Al dia següent, millorats ostensiblement, vam continuar un descens lent però segur cap als camps inferiors.

Amb tot això, volem explicar amb detall i sinceritat el que va passar durant aquesta ascensió al cim principal del Xixa a través de l’espectacular ruta de Iñaki Ochoa de Olza.

Vam arribar fins el que a totes llums ens va semblar el cim, el punt més alt, punt que es pot comprovar en el vídeo. Un cop allí ja no vam tenir elements de comparació amb els voltants, encara que els altímetres marcaven passats sobradament els 8.000 m. Tant de bo haguéssim arribat de dia, haguéssim pogut treure fotos i compartir-les amb tots vosaltres, però no va ser així. Ens queda la sensació de cim, d’haver arribat al més alt, però hem decidit de ser honestos i reconèixer que si hagués hagut algun punt de més alçada proper, en la foscor de la nit tampoc haguéssim sigut capaços de albirar-ho. Estem satisfets d’haver lluitat a braç partit en una via espectacular i bella, lamentablement en aquesta ocasió en molt dolentes condicions. Estem orgullosos d’haver interpretat bé la muntanya i d’haver assumit uns riscos en part controlats com conseqüència de tota la informació barrejada. Estem orgullosos d’haver arribat al més alt, però també de ser honestos i manifestar el dubte raonable intrínsec a les circumstàncies esdevingudes.

Equip expedicionari xixa pangma 2012

 

 

Aclaraciones sobre la cima del shisha pangma

Tras los agitados días que hemos llevado para regresar a Kathmandú, una vez llegados a este punto más tranquilo de nuestra expedición y a la vista de las manifestaciones en medios de comunicación, un tanto confusas, hemos decidido intentar aclarar algunos aspectos que consideramos importantes y de nuestro único conocimiento y que creemos pueden acabar con la pequeña polémica suscitada tras esta inusual ascensión a esta montaña.

En primer lugar, no nos sentimos orgullosos de la tardía hora de llegada a la zona superior. Llegar tan tarde arriba en el Himalaya siempre es significado de problemas. No se debería estar en la alta cota más allá del mediodía para asegurar un buen descenso y si lo hicimos fue abocados por las pésimas condiciones de la vía, por el conocimiento preciso de una benévola meteorología para las horas siguientes y confiando en la amplia experiencia del grupo en la alta cota.

Alentados por la vista de la arista somital proseguimos por la ruta hasta aproximadamente las 6 y media de la tarde, momento en el que alcanzamos dicha arista y comprobamos la cercanía de la cresta somital. En ese momento y con las últimas luces, está grabado el vídeo que se puede visionar en https://juanjogarra.wordpress.com/2012/05/16/recull-de-premsa-i-mitjans-de-comunicaci-al-xixa-pangma-2012/ o http://www.carlospauner.com.

Llegados a este punto, según los altímetros al límite de los 8.000 m de altura, nuestro compañero Juanito Oiarzabal se sintió mal. Tenía síntomas de un edema pulmonar y lo tratamos con mediación apropiada para ello. Su estado no era preocupante, pero él decidió parar y restablecerse durante un rato en ese lugar. El resto del grupo, a la vista de la cumbre,

continuamos hasta ese punto, ya avanzando en la oscuridad de la noche. Tras recorrer esos 100 m de diferencia, volvimos al lugar donde esperaba nuestro compañero y comenzamos las maniobras de descenso hasta el campo 3. Juanito se mantuvo consciente, colaborador en extremo y no tuvimos ningún problema en alcanzar las proximidades del campo 3. En ese momento, sobre las 4 de la mañana y tal y como estaba previsto, se levantó un fuerte viento, que hizo que los últimos metros fueran un tanto dramáticos y nos costasen mucho tiempo. Allí nos esperaba, en el campo, nuestro Sherpa Pasang que había renunciado a ir para la cima, preparando agua y nos atendió en primera instancia.

Al día siguiente, mejorados ostensiblemente, continuamos un descenso lento pero seguro hacia los campos inferiores.

Con todo esto, queremos explicar con detalle y sinceridad lo ocurrido durante esta ascensión a la cima principal del Shisha a través de la espectacular ruta de Iñaki Ochoa de Olza.

Llegamos hasta lo que a todas luces nos pareció la cumbre, el punto más alto, punto que se puede comprobar en el vídeo. Una vez allí ya no tuvimos elementos de comparación con los alrededores, aunque los altímetros marcaban pasados sobradamente los 8.000 m. Ojalá hubiéramos llegado de día, hubiésemos podido sacar fotos y compartirlas con todos vosotros, pero no fue así. Nos queda la sensación de cumbre, de haber llegado a lo más alto, pero hemos de ser honestos y reconocer que si hubiera habido algún punto de más altura cercano, en la oscuridad de la noche tampoco hubiésemos sido capaces de vislumbrarlo. Estamos satisfechos de haber luchado a brazo partido en una vía espectacular y hermosa, lamentablemente en esta ocasión en muy malas condiciones. Estamos orgullosos de haber interpretado bien la montaña y de haber asumido unos riesgos en parte controlados como consecuencia de toda la información barajada. Estamos orgullosos de haber llegado a lo más alto, pero también de ser honestos y manifestar la duda razonable intrínseca a las circunstancias acontecidas.

Equipo expedicionario shisha pangma 2.012


Accions

Information

6 responses

20 05 2012
estelita

……….UN COP MÉS ENS HAS DONAT UNA LLIÇO DE VIDA!!!!
SOLS PUC QUE DONAR-TE LES GRACIES PER SER COM ETS.
PETONS A L’AINA I L’ASSUMPTA. MUUUUUUA!!!!

19 05 2012
Mercè Arribas

Enhorabona! Per la fita aconseguida. El més important és que esteu bé i heu lluitat al màxim, com sempre.
Ets un crac!
Mercè Arribas.

18 05 2012
pelai molins

Felicitats per existir i ser-ne valents. Avui veia un capítol antic de Al Filo de lo Imposible, en ell deies una frase magnífica” tots neixem sota el mateix cel però cadascú t´he un horitzó diferent”. A 8.000m o a 1,65m del terra tu sempre has tingut una bonica linea d’horitzó….a descansar i “tudo vai dar certo”

18 05 2012
Jose L.

En primer lloc moltes felicitats.

El primer que em ve, es que sou grans, Juanjo ets GRAN.

Però sobretot tinc la sensació de que amb aquesta sinceritat, valentia, orgull, i humilitat ens heu ensenyat l’alpinisme mes pur, ens heu ensenyat el respecte i amor que teniu per aquest esport i això us fa encara més grans.

La meva opinió després d’haver seguit aquesta ascensió, és que el fet de fer o no fer el cim te menys importància, em transmeteu que l’Alpinisme és molt més que arribar a dalt de tot.

Realment en aquest mon convuls en el que vivim sou un exemple. Tenim molt a aprendre de vosaltres.

És un autèntic plaer poder compartir les teves quimeres,

GRÀCIES

17 05 2012
gama

Hola queridos amigos de la expedicion al shisha, desde el Ecuador les seguimos toda la trayectoria en la expedicion, estamos seguros de sus grandes valores humanos y deportivos, que pena no conocerlos personalmente, gracias por permitirnos disfrutar sus experiencias en la montaña.
Un abrazo a nuestro gran amigo JUANJO,
SALUDOS DE LA FAMIIA AGAMA

17 05 2012
Míriam Farré

Moltes felicitats a tots, no només per la gesta sinó per la vostra sinceritat, que no us posa en dubte, sinó que us fa palesament autèntics.
Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: