Reflexió sobre els jocs Olímpics de Londres 2012 i la seva transcendència a casa nostra.

14 08 2012

Articulo en Castellano y Catalán

CAT Ara que ens hem quedat orfes de tanta informació esportiva variada, banyada d’esperit olímpic per tot arreu, és hora de plantejar algunes qüestions, ho faig sense moltes pretensions i com a practicant apassionat de l’esport, entenent que és un transmissor bàsic de valors en la nostra societat:

• La gran eclosió del nostre esport femení: un 65% de les medalles obtingudes pels nostres atletes, les han guanyat elles. Fet insòlit i esperançador: La normalitat s’està apoderant (a base d’esforç) del fet esportiu i sense necessitar quotes de discriminació positiva. Sent sincers amb nosaltres mateixos, ens hem de preguntar: Quantes portades de diari seran capaces d’acaparar fins als propers jocs olímpics?

• Els Mass media, han estat generosos amb els esports minoritaris, però la lectura és que només tenen aquests esports la notorietat que es mereixen en Olimpíades. És com la realització d’una bona obra per "Nadal" i així maquillem la nostra àuria. Dir que provinc d’un esport amb poca transcendència mediàtica i a sobre els alpinistes no som olímpics …! Solem aparèixer a la secció de successos!

• No són bons temps per a l’Esport (almenys el minoritari), amb la situació socioeconòmica actual (que encara no se qui ha provocat!) L’aportació de l’administració i ens privats prioritzarà per invertir en aspectes més socials enlloc d’esportius. Tornarem a estar immersos en una involució, retrocedirem al nostre pesar uns quants anys. Amb el que ha costat arribar fins aquí!

• Que no se li oblidi a ningú, a tots aquells dirigents que treuen pit: A part dels plans ADO de torn, sense moltes hores treball, esforç, dedicació, travessies per deserts (lesions, esponsorització), constància, il·lusió i coratge dels esportistes: L’èxit no seria possible!

• És hora que el Govern de l’Estat es plantegi d’una vegada per totes i molt seriosament un Decret Llei per afavorir el patrocini i mecenatge esportiu. ¡Copiem alguna cosa profitosa! L’exemple el tenim a Itàlia

Però tranquils, al nostre país ara s’acaben tots els mals, tornem a la normalitat … El proper cap de setmana torna a rodar la pilota, s’inicia la lliga de futbol. Fins ara tot ha estat un somni banal de la insostenible lleugeresa del ser (amant de l’esport en l’accepció més àmplia)!

És hora de passar de ser mers espectadors a actors partícips, busquem en primera persona el binomi esport / Salut.

CAST Reflexión sobre los juegos Olímpicos de Londres 2012 y su trascendencia en nuestra casa.

Ahora que nos hemos quedado huérfanos de tanta información deportiva variada, bañada de espíritu olímpico por doquier, es hora de plantearse algunas cuestiones, lo hago sin muchas pretensiones y como practicante apasionado del deporte, entendiendo que es un transmisor básico de valores en nuestra sociedad:

· La gran eclosión de nuestro deporte femenino: un 65 % de las medallas obtenidas por nuestros atletas, las han ganado ellas. Hecho insólito y esperanzador: La normalidad se esta adueñando (a base de esfuerzo) del hecho deportivo y sin necesitar cuotas de discriminación positiva. Siendo sinceros con nosotros mismos, nos hemos de preguntar: ¿Cuantas portadas de periódico serán capaces de acaparar hasta los próximos juegos olímpicos?

· Los Mass media, han sido generosos con los deportes minoritarios, pero la lectura es que solo tienen estos deportes la notoriedad que se merecen en Olimpiadas. Es como la realización de una buena obra por “Navidad” y así maquillamos nuestra aurea. Decir que provengo de un deporte con poca trascendencia mediática y encima los alpinistas no somos olímpicos… !Solemos aparecer en la sección de sucesos!

· No son buenos tiempos para el Deporte (al menos el minoritario), con la situación socio-económica actual (¡que todavía no se quien ha provocado!) la aportación de la administración y entes privados priorizará por invertir en aspectos más sociales en lugar que deportivos. Volveremos a estar inmersos en una involución, retrocederemos a nuestro pesar unos cuantos años. ¡Con lo que ha costado llegar hasta aquí!

· Que no se le olvide a nadie, a todos los dirigentes que sacan pecho: A parte de los Planes ADO de turno, sin muchas horas trabajo, esfuerzo, dedicación, travesías por desiertos (lesiones, esponsorización), constancia, ilusión i coraje de los deportistas: ¡El éxito no seria posible!

· Es hora de que el Gobierno del Estado se plantee de una vez por todas y muy seriamente un Decreto Ley para favorecer el patrocinio i mecenazgo deportivo. ¡Copiemos alguna cosa provechosa! El ejemplo lo tenemos en Italia

Pero tranquilos, en nuestro país ahora se acaban todos los males, volvemos a la normalidad… El próximo fin de semana vuelve a rodar el balón, se inicia la liga de futbol. ¡Hasta ahora todo ha sido un sueño banal de la insostenible levedad del ser (amante del deporte en la acepción más amplia)!

Es hora de pasar de ser meros espectadores a actores participes, busquemos en primera persona el binomio deporte/Salud.


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: