Un sol dia al CB i ja hem dormit al CII a 6.500m

2 05 2013

(crònica telefònica del Juanjo)

Després del bloqueig per les nevades al CB italià i el treball titànic conjunt amb els 11 portejadors, hem arribat uns dies més tard del previst al CB del Dhaulagiri.

Subida C2, Enrique OsielTota una jornada dedicada a desempaquetar bidons, repassar material, anivellar espais en la gelera (picant gel i traient pedres) per encabir de la forma més anivellada possible les tendes de campanya; cal fer-ho amb el màxim de carinyo, dormirem tot un mes  a sobre de 100m de glaç.

Ja ens coneixem i sabem de la nostra impaciència alpina, malgrat la manca d’aclimatació, al segon dia d’arribar al CB a 4.646m ens decidim a fer una pujada al C I, on passarem suposadament una nit. Cal fer una aposta: som atrevits? o conscientment inconscients? Al no conèixer la ruta, la primera liada la tenim al sortir a les 2 de la matinada: un cop creuada la gelera, iniciem un punt crític que és la travessa del que es coneix com la paret de l’Eiger (per la seva similitud amb la muntanya alpina). Encarem un couloir força vertical; entre el vent, la foscor de la nit i el decorat himalaienc amb neu recent, no encertem correctament la ruta, no trobem la corda que ha instal·lat l’expedició polonesa que porta dues setmanes a la muntanya. I ens surt una variant curiosa, sobretot quan la veiem a plena llum del dia.

El trajecte fins al CI se’ns fa inacabable, una barbaritat. Estem nou hores i mitja obrint traça, trepitjant neu flonja i profunda, cada coll, cada virolla, cada plató pensem i desitgem que serà l’emplaçament del CI. Pugem tots tres obrint traça a torns, el nostre portejador d’alçada arriba una hora més tard i se’n torna al CB.

Campo Italiano a CB, Enrique Osiel Subiendo a Campo-1, Juanjo Garra

Al migdia coincidim amb l’equip polonès que retorna del C II al CB. Aquesta troballa, malgrat el cansament, un cop hidratats ens fa decidir irremissiblement que enlloc de baixar al CB, l’endemà farem una punta d’aclimatació, doncs anem molt endarrerits respecte als altres companys.

A la jornada següent fem una punta d’alçada fins a 6.300m; ha tornat a nevar i hem hagut d’obrir traça altre cop. Aquesta segona nit al C I ja ha estat més tolerable per al nostre organisme. Aquí no acaba la cosa: decidim -ja que estem en alçada i la climatologia no és del tot adversa- muntar una tenda al C II, a 6.500m, i passar-hi la nit. La lentitud dels nostres passos era pasmosa, l’esforç esgotador, ens mancava l’alè, la nostra aclimatació no era per tirar coets, n’érem conscients, però estàvem aclimatant a cop de mall. Calia escollir bé la ubicació per a la tenda donat que és l’inici d’una aresta coneguda fatídicament per les seves allaus…

Hacia Campo-2, Juanjo GarraÉs molt difícil que us pugui descriure la nit a 6.500m. Ni els ibuprofens feien el més mínim efecte: la manca d’oxigen, la diferent pressió atmosfèrica, rebutjàvem que el nostre organisme estigués en aquelles condicions. Tots tres donàvem voltes dins del sac, no hi havia posició ideal, tot era un sadomasoquisme. Quina nit més llarga! Algú va dir que era com un turment, que què havíem fet per merèixer tal malefici.

A les cinc del matí ja estàvem desfent neu per fer una infusió; en posició més vertical i amb llum de dia, les coses es veien d’una altra manera. Fèiem una cara desencaixada, però tots tres teníem el convenciment que amb el nostre esforç havíem encaixat a la força l’aclimatació, i començàvem a estar a l’alçada de l’altra expedició per treballar conjuntament a la muntanya.

Hem estat més dies en alçada que en el propi CB. Si volem aconseguir estar a l’alçada de la muntanya cal invertir. Ara ja som de retorn a la tenda menjador, i els petits plaers retornen a la quotidianitat.

Unes jornades de descans merescut i preparats per a equipar l’aresta del C III.

CASTELLANO

Un solo día en el CB y ya hemos dormido en CII a 6.500m

(Crónica telefónica de Juanjo)

Tras el bloqueo por las nevadas en el CB italiano y el trabajo titánico conjunto con los 11 porteadores, hemos llegado unos días más tarde de lo previsto al CB del Dhaulagiri.

Toda una jornada dedicada a desempaquetar bidones, repasar material, nivelar espacios en la nevera (picando hielo y sacando piedras) para meter de la forma más nivelada posible las tiendas de campaña, hay que hacerlo con el máximo cariño, dormiremos todo un mes encima de 100m de hielo.

Ya nos conocemos y sabemos de nuestra impaciencia alpina, a pesar de la falta de aclimatación, al segundo día de llegar al CB a 4.646m nos decidimos a hacer una subida al CI, donde pasaremos supuestamente una noche. Hay que hacer una apuesta: somos atrevidos? o conscientemente inconscientes? Al no conocer la ruta, la primera liada la tenemos al salir a las 2 de la madrugada: una vez cruzada la nevera, iniciamos un punto crítico que es la travesía del que se conoce como la pared del Eiger (por su similitud con la montaña alpina). Encaramos un couloir muy vertical; entre el viento, la oscuridad de la noche y el decorado “himalayo” con nieve reciente, no acertamos correctamente la ruta, no encontramos la cuerda que ha instalado la expedición polaca que lleva dos semanas en la montaña. Y nos sale una variante curiosa, sobre todo cuando la vemos a plena luz del día.

El trayecto hasta el CI se nos hace interminable, una barbaridad. Estamos nueve horas y media abriendo traza, pisando nieve blanda y profunda, cada collado, cada giro, cada “plateau” pensamos y deseamos que sea el emplazamiento del CI. Subimos los tres abriendo traza a turnos, nuestro porteador de altura llega una hora más tarde y vuelve al CB.

Al mediodía coincidimos con el equipo polaco que retorna del C II al CB. Este hallazgo, a pesar del cansancio, una vez hidratados nos hace decidir irremisiblemente que en lugar de bajar al CB, al día siguiente haremos una punta de aclimatación, pues vamos muy retrasados ​​con respecto a los otros compañeros.

En la jornada siguiente hacemos una punta de altura hasta 6.300m; ha vuelto a nevar y hemos tenido que abrir huella otra vez. Esta segunda noche en el CI ya ha sido más tolerable para nuestro organismo. Aquí no acaba la cosa: decidimos -ya que estamos en altura y la climatología no es del todo adversa- montar una tienda en la CII, a 6.500m, y pasar la noche. La lentitud de nuestros pasos era pasmosa, el esfuerzo agotador, nos faltaba el aliento, nuestra aclimatación no era para tirar cohetes, éramos conscientes, pero estábamos aclimatando a golpe de mazo. Era necesario escoger bien la ubicación para la tienda dado que es el inicio de una arista conocida fatídicamente por sus avalanchas …

Es muy difícil que pueda describir la noche a 6.500m. Ni los ibuprofeno hacían el más mínimo efecto: la falta de oxígeno, la diferente presión atmosférica, rechazábamos que nuestro organismo estuviera en esas condiciones. Los tres dábamos vueltas dentro del saco, no había posición ideal, todo era un sadomasoquismo. Qué noche más larga! Alguien dijo que era como un tormento, que qué habíamos hecho para merecer tal maleficio.

A las cinco de la mañana ya estábamos deshaciendo nieve para hacer una infusión, en posición más vertical y con luz de día, las cosas se veían de otra manera. Teníamos la cara desencajada, pero los tres teníamos el convencimiento de que con nuestro esfuerzo habíamos encajado a la fuerza la aclimatación, y empezábamos a estar a la altura de la otra expedición para trabajar conjuntamente en la montaña.

Hemos estado más días en altura que en el propio CB. Si queremos conseguir estar a la altura de la montaña hay que invertir. Ahora ya estamos de regreso a la tienda comedor, y los pequeños placeres retornan a la cotidianidad.

Unas jornadas de descanso merecido y preparados para equipar la arista del C III.


Accions

Information

9 responses

8 05 2013
estelita

“Petgem sense temor.
Tots els camins proclamaran certeses”
(M. Martí i Pol)

Anims , coratge i al “tanto”…….abraçada forta de tota la familia Peralta

6 05 2013
Jordi Pons

Molta empenta Juanjo !! ànims i bona recuperació per seguir endavant!

6 05 2013
Daniel Carceller

Anims a tots!!!!! I recordeu que la meta es a casa!!!!!! Una abraçada!!!!!!

3 05 2013
Dolors

I amb tot això, encara us queden ganes per escriure i fer-nos viure les vostres experiències, quimeres, eh Juanjo?
Molta sort!!!
dolors

2 05 2013
Laura coro

quines aventures! llegeixo la crònica i em trasllado amb vosaltres! quins cracks (no sigueu inconscients eh?). A descansar que com dius… és ben merescut! molt de seny, salut i amunt! des d’aquí us enviem totes les nostres energieeeeesssss!

2 05 2013
mercè ciutat

Ànims des de casa dels Tato’s. Ja queda menys, posarem espelmetes a tots sants per que no nevo més! Una abraçada i… Compte!
Mercè

2 05 2013
Gustau

Company!!! vigileu molt, ja sabem que sou molt durs però al tanto amb els cops de mall que a vegades es fan escletxes. Sort que a més de durs també us adapteu al que convingui.
Quan porteu més dies de Dal bhat ja t’explicaré lo del corder (sencer) a la creu que ens vam cruspir a Cal Sereno.
Una abraçada i força per a tots

2 05 2013
Enric

La veritat, llegit així, no motiva massa per iniciar algú al … quasi que tinc ganes de baixa a un pou d’ una mina! Ja esteu aprop, només falten , rés 1500 m, més o menys
Per cert, tinc la temptacio de reservar-te refugi per fer Carros al 6 setembre. Ja diràs!

2 05 2013
Miquel

El altre día et vaig parlar del Madrid i ara toca Barça , ens han fotut a casa tres noi a la merda la xampions, que vaig be.Salut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: