Quotidianitat d’una expedició en petites dosis (2)

10 05 2013
C2 Dhaulagiri con Annapurna al fondo

C2 Dhaulagiri amb Annapurna al fons.

Per fer la bugada, alguns fan servir un sistema enginyós per reaprofitar l’aigua (recurs escàs en aquestes contrades: s’ha de fondre neu i gastar gasolina). Alhora de la dutxa, un cossi gran amb la roba bruta es deposita als nostres peus, així mentre  l’aigua ensabonada flueix pel cos, serveix per fer després la primera ensabonada a la castigada indumentària. A casa imagino el que diran al llegir aquest despropòsit:  que som uns gorrinos, però necessitat obliga …

En aquesta expedició que dúiem a l’amic Javier per ficar ordre i fer més fluids els assumptes d’internet al camp base, resulta que es l’any que més problemes tenim amb les connexions amb el sistema de Thuraya (via satèl·lit), no hi ha forma de connectar-nos. Hem de fer cròniques telefòniques (caríssimes!) o anar a pidolar connexió a alguna expedició veïna!

Camino C1

Camí del C1

El dia 5 de maig, vaig fer l’entrevista a més alçada i condicions més peculiars que mai havia realitzat. El Josep Maria Cano del programa Via Verda de la Xarxa ens va trucar via satèl·lit, érem a 6500m, al camp II del Dhaulagiri. Tres alpinistes encabits dintre d’una tenda de campanya, 1’80 x 2 m, sacs de dormir, matalassos, racions de menjar, fogonets, motxilles, material dur d’escalada com arnesos, cordes i casc … Be, i el telèfon Thuraya, tot al mil·límetre i dintre d’un respectable ordre, apretadets perquè res s’esparrames de puesto.  Uns 20º sota zero a l’exterior, nevant  i una rufa espectacular. Es curiós sentir la cançoneta del telèfon quan  ja estàs amollat dintre del sac, amb un mal de cap considerable provocat per l’alçada. Qui serà? Una veritable alegria que un mitja de comunicació et faci un seguiment de l’expedició, sobretot que no es preocupi quan succeeixi un accident, com en algunes (o moltes) vegades sol esdevenir. Una bona estona, a sis mil quilometres de distància, una càlida tarda de diumenge a casa nostra, una fresqueta nit a l’Himàlaia, vàrem estar despertant la curiositat dels oients, sobre la dèria d’uns esportistes anomenats alpinistes que sempre volem contemplar els horitzons en primera persona i lo més a prop possible.

Campo 2

C2

 

Una de les màximes de l’aclimatació a l’alçada, es hidratar-nos de forma exagerada, per ajudar a l’organisme a menystenir aquesta estranya aposta  que fem els humans per intentar estar allà a on el propi cos rebutja estar. Amb l’aportació hídrica, apaivaguem la gran sequedat atmosfèrica,  però alhora crea un problema físic a hores intempestives. Es a dir, per millorar el complicat procés d’aclimatació estem tot el dia bevent i expulsant líquid, però a la nit os ben asseguro que es engorrós sortir de la tenda, es per això que tenim el pixint pot, un simple pot de plàstic de broc generós, que evita tenir que contemplar els estels a sota zero un parell de cops al llarg de la nit. Ep, cal tenir bona punteria, eh!

 

Camino arista C3

Camino arista C3

CASTELLANO

Cotidianidad de una expedición en pequeñas dosis (2)

Para hacer la colada, algunos usan un sistema ingenioso para reaprovechar el agua (recurso escaso en esta región: se debe fundir nieve y gastar gasolina). A la hora de la ducha, un barreño grande con la ropa sucia se deposita en nuestros pies, así mientras el agua enjabonada fluye por el cuerpo, sirve para hacer después la primera enjabonada en la castigada indumentaria. En casa imagino lo que dirán al leer este despropósito: que somos unos gorrinos, pero necesidad obliga …
En esta expedición que traemos al amigo Javier para poner orden y hacer más fluidos los asuntos de internet en el campo base, resulta que es el año que más problemas tenemos con las conexiones con el sistema de Thuraya (vía satélite) , no hay forma de conectarnos. Debemos hacer crónicas telefónicas (carísimas!) o ir a mendigar conexión a alguna expedición vecina!
El día 5 de mayo, hice la entrevista a más altura y condiciones más peculiares que nunca había realizado. Josep María Cano del programa Vía Verda de la Xarxa nos llamó vía satélite, estábamos a 6500m, en el campo II del Dhaulagiri. Tres alpinistas metidos dentro de una tienda de campaña, 1,80 x 2 m, sacos de dormir, colchones, raciones de comida, hornillos, mochilas, material duro de escalada como arneses, cuerdas y casco … Bien, y el teléfono Thuraya, todo al milímetro y dentro de un respetable orden, apretados porque nada se moviera de sitio. Unos 20º bajo cero en el exterior, nevando y un viento espectacular. Es curioso oír la canción del teléfono cuando ya estás acomodado dentro del saco, con un dolor de cabeza considerable provocado por la altura. Quién será? Una verdadera alegría que un medio de comunicación te haga un seguimiento de la expedición, sobre todo que no se preocupe cuando suceda un accidente, como en algunas (o muchas) veces suele acontecer. Un buen rato, a seis mil kilómetros de distancia, una cálida tarde de domingo en casa, una fresquita noche en el Himalaya, estuvimos despertando la curiosidad de los oyentes, sobre la manía de unos deportistas llamados alpinistas que siempre queremos contemplar los horizontes en primera persona y lo más cerca posible.

Una de las máximas de la aclimatación a la altura, es hidratarnos de forma exagerada, para ayudar al organismo a menospreciar esta extraña apuesta que hacemos los humanos para intentar estar allí donde el propio cuerpo rechaza estar. Con el aporte hídrico, calman la gran sequedad atmosférica, pero a la vez crea un problema físico a horas intempestivas. Es decir, para mejorar el complicado proceso de aclimatación estamos todo el día bebiendo y expulsando líquido, pero por la noche os aseguro que es engorroso salir de la tienda, es por eso que tenemos el pixint pot, un simple bote de plástico de caño generoso, que evita tener que contemplar las estrellas a bajo cero un par de veces a lo largo de la noche. Ep, hay que tener buena puntería, eh!


Accions

Information

4 responses

17 05 2013
estelita

el Barça-Madrid és tot un Clàssic………i el teu Pixint-Pot també!!!!
Ara recordo amb un somriure maliciós, fa uns quants anyets quan lo Siurana era l’ Alcalde, que sempre sortia aquest temeta……..era i és un clàssic……el tenies ben preocupat….ji ji
Molt petonets i ben aviat posarem en marxa a casa nostra la novedosa idea de rentar la roba mentres et dutxes…..GENIAL!!!!

15 05 2013
Fina

Es curiós! No m’havia plantejat mai el tema dutxa i rentat de roba en alta muntanya, tant acostumada estic a l’aigua calentona i a la rentadora, que qui s’ha sentit garrina he estat jo.
Esta molt be el pixint pot, però quin pixint hauria de fer servir jo??😉
Apa, amunt!!!

14 05 2013
Pepa.

Ostras Juanjo…tu y yo ya no ragonem la mateixa llengua,tu parles catala y yo ragono LAPAO (lengua aragonesa propia del area occidental) ya veus…en pocs dies com cambien es coses,istos politics estan cargats de puñetes, com no hi haigues coses mes importans a fer…Venga que aixo ya hu teniu fet…istos dies que queden a “menchar i chaure ” per recuperar forces per fer cim el dia 19.Que tots els deus vos siguen favorables i “amunt i crits” que diu mon pare.
Salut,força,anims..desde aqui tot el nostre suport… de tota la famili…. Miki,Laia,Julia i yo. Petonets.

10 05 2013
Miquel

avui a la final four de basquet a Londres en una semifinal a guanyat el panatinaikos i a l’altre el madrid ens ha guanyat per cinc punts amb lo que es deixa fora de la final , aixo es una cagada pero espero que aixo t’animi per tirar endavant
salut i força

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: