Tomas Edison per accident !

14 05 2013
C1 durant la fase d'aclimatació.

C1 durant la fase d’aclimatació.

Tota aquesta setmana, ha estat de descans actiu obligat, doncs ha arribat un període de  mal temps perllongat al Dhaulagiri, amb neu diària i algun que altre vendaval gratuït. Per no deixar rovellar la nostra forma física, hem fet dues excursions intenses i llargues per aconseguir un “pic d’alçada” i guanyar en aclimatació; hem pujat al Coll Francès, per reconèixer l’itinerari de volta cap a la civilització i l’altra sortida al pic de Sita Chuchura.
L’inici de la segona excursió d’aclimatació no presagiava cap ganga, els núvols amenaçaven des del fons de la vall d’una forma inquisidora. El paisatge era atraient, a mig camí entre l’encanteri i lo tètric. Volíem arribar  més enllà dels sis mil m., es per això que dúiem per la primera part de l’ascensió unes sabatilles còmodes per avançar per la morrena de forma ràpida i àgil, alhora, dúiem  carregades les motxilles amb les botes d’alçada, grampons i piolets.

Enmig de l’ascensió, en la verticalitat del pendent, tot esquivant les planxes de neu i gel, per evitar treure massa d’hora les contundents dobles botes de la motxilla, encara no aviem arribat de bon tros als sis mil, quan el vent ja era més que impertinent,  començant a colpejar-nos les volves de neu. Una neu ben curiosa, molt seca i com a boles de porexpan. Amb la insistència de la nevada anàvem avançant, però dos trons consecutius, ens va fer cercar les mirades dels tres ossats alpinistes, amb la neu encara ens atrevim, però tempesta amb llamps i trons, no estem gaire disposats a afrontar-la.

Allau

Allau

En menys d’hora i mitja, el paisatge es tamisa ràpidament de petites caniques de porex, no ens resulta fàcil trobar el camí, tant pel cobriment de l’itinerari com per la cortina de neu i vent que dificulten la visibilitat. La darrera part de volta al camp base, transcorre per una vall oberta i llarga, amb  un caos de morrena central. Mentre nosaltres caminem per un dels laterals, de sobte, de l’enorme paret del davant, per un dels seus coluars (pel seu espai natural de dejecció), comença a caure un majestuós allau, tronador. Tots embadalits amb la bellesa del seu tel blanc creixent, la seva magnitud, l’ona expansiva del mateix es cada cop més gran, més superba, i es comença a atansar a l’altra banda de la vall a on érem nosaltres, fins que ens va embolcallar a tots plegats la boira de l’ona expansiva de l’allau i una nevada intensa ens va ruixar decorant de blanc els  nostres cossos. Vist des de lluny va resultar curiós amb ulls d’espectador privilegiat, viure-ho de prop son altres paraules…
Nosaltres ens atansàvem ja de volta al camp base i la tempesta de llamps i trons la sentíem  més a sobre nostre. Per que ho sabíem? No calia ser molt intel·ligent: Els trons eren cada cop més ensordidors i la llum dels llamps cada cop més forta i més present. En un dels puja i baixa de les incomptables muntanyetes de la morrena glaciar, a sobre d’un turonet,  el cabell se’m va començar a eriçar atroçment, la meva front tenia un rastre inequívoc d’electricitat (com quan de menuts ficàvem el llavi en els pinces d’una pila de petaca i ens enrampàvem!), em vaig començar a gratar el cap i la front enèrgicament, hi havia alguna cosa que no anava be, era com si hagués pogut arribar a encendre una bombeta congraficonectada al meu front, de fet hagués dit que per passar aquell mal tràngol, tenia la necessitat de connectar la meva energia a alguna cosa!. Una sensació estranya però gens agradable. Dels tres, era jo l’únic Tomas Edison. Però avisats els altres, ràpidament deixarem la motxilla, els piolets, grampons,  pals d’esquí, càmeres de fotos enmig de la gelera fugint esparverats del lloc i ens vam aixoplugar en una mena de balma que formava el glaciar. Asseguts i calladets una estona a l’espera que la tempesta elèctrica prengués altra direcció.  Temps prudencial transcorregut, ens atansen un altre cop als nostres estris, com no podia ser d’un altra manera, al moment l’intentar agafar el material, un tro ressona en el fons de la vall, seria el darrer, però com os podeu imaginar, l’ensurt va ser majúscul.
Sans i estalvis a casa! Ara ja sabem com podem fer anar una bombeta enmig d’una tempesta …

 

CASTELLANO

Tomas Edison por accidente!

Toda esta semana, ha sido de descanso activo obligado, pues ha llegado un período de mal tiempo prolongado al Dhaulagiri, con nieve a diario y algún que otro vendaval gratuito. Para no dejar oxidar nuestra forma física, hemos hecho dos excursiones intensas y largas para conseguir un “pico de altura” y ganar en aclimatación; hemos subido al Coll Francés, para reconocer el itinerario de vuelta hacia la civilización y el Otra salida al pico de Sita Chuchura.
El inicio de la segunda excursión de aclimatación no presagiaba ninguna ganga, las nubes amenazaban desde el fondo del valle de una forma inquisidora. El paisaje era atrayente, a medio camino entre el hechizo y lo tétrico. Queríamos llegar más allá de los seis mil metros., Es por eso que llevábamos para la primera parte de la ascensión unas zapatillas cómodas para avanzar por la morrena de forma rápida y ágil, al mismo tiempo, llevábamos cargadas las mochilas con las botas de altura, crampones y piolets.
En medio de la ascensión, en la verticalidad de la pendiente, esquivando las planchas de nieve y hielo, para evitar sacar demasiado temprano las contundentes dobles botas de la mochila, aunque no habíamos llegado con mucho los seis mil, cuando el viento ya era más que impertinente, comenzando a golpearnos los copos de nieve. Una nieve muy curiosa, muy seca y como bolas de porexpán. Con la insistencia de la nevada íbamos avanzando, pero dos truenos consecutivos, nos hicieron buscar las miradas de los tres osados alpinistas, con la nieve todavía nos atrevemos, pero una tormenta con rayos y truenos, no estamos muy dispuestos a afrontarla.
En menos de hora y media, el paisaje se tamiza rápidamente de pequeñas canicas de porex, no nos resulta fácil encontrar el camino, tanto para el cubrimiento del itinerario como por la cortina de nieve y viento que dificultan la visibilidad. La última parte de vuelta al campo base, transcurre por un valle abierto y largo, con un caos de morrena central. Mientras nosotros caminamos por uno de los laterales, de repente, de la enorme pared de enfrente, por uno de sus coluars (por su espacio natural de deyección), empieza a caer una majestuosa avalancha, ensordecedor. Todos embelesados ​​con la belleza de su manto blanco creciente, su magnitud, la onda expansiva de la misma es cada vez mayor, más soberbia, y se empieza a acercar al otro lado del valle donde estábamos nosotros, hasta que nos envolvió a todos la niebla de la onda expansiva de la avalancha y una nevada intensa nos roció decorando de blanco nuestros cuerpos. Visto desde lejos resultó curioso con ojos de espectador privilegiado, vivirlo de cerca son otras palabras …
Nos acercábamos  ya de vuelta al campo base y la tormenta de rayos y truenos la sentíamos más sobre nosotros. Por qué lo sabíamos? No había que ser muy inteligente: Los truenos eran cada vez más ensordecedores y la luz de los rayos cada vez más fuerte y más presente. En uno de los sube y baja de las incontables montículos de la morrena glaciar, encima de una colina, el cabello se me empezó a erizar atrozmente, mi frente tenía un rastro inequívoco de electricidad (como cuando de pequeños poníamos el labio en las pinzas de una pila de petaca y nos picaba!), me empecé a rascar la cabeza y la frente enérgicamente, había algo que no iba bien, era como si hubiera podido llegar a encender una bombilla conectada a mi frente, de hecho hubiera dicho que para pasar aquel mal trago, tenía la necesidad de conectar mi energía a algo!. Una sensación extraña pero nada agradable. De los tres, era yo el único Tomas Edison. Pero avisados ​​los otros, rápidamente dejamos la mochila, los piolets, crampones, palos de esquí, cámaras de fotos en medio del glaciar huyendo despavoridos del lugar y nos fuimos a cobijar en una especie de cueva que formaba el glaciar. Sentados y calladitos un rato a la espera de que la tormenta eléctrica tomara otra dirección. Tiempo prudencial transcurrido, nos acercamos de nuevo a nuestros utensilios, como no podía ser de otra forma, al momento al intentar coger el material, un trueno resono en el fondo del valle, sería el último, pero como os podéis imaginar, el susto fue mayúsculo.
Sanos y salvos en casa! Ahora ya sabemos cómo podemos manejar una bombilla en medio de una tormenta …


Accions

Information

7 responses

17 05 2013
estelita

aissssss deixar de fer invents…………llegeixo i no puc ni vull imaginar aquesta sensació. Apa al llitet i a fer nonon…..i apaga la llum!!!!
Besitos de tota la family muuuuuuuua

15 05 2013
albert

A aquestes alçades de l’expe i després de la currada que heu fet ara toca l’empenta final. Que tingueu una bona ascensió i aconseguiu coronar els vostres sommis. Molta sort a tots, una abraçada

15 05 2013
Fina

Quina passada!!, mentre ho llegia era com si també a mi se m’ericés el cabell. Cuideu-vos molt!
Fina, mare mestralina

15 05 2013
Daniel Carceller

Buuuufffff!!!!!! Amb molt de conte Edison!!😉 No et posis a fer experiments de llum en alçada!!!🙂. Ara aprofita aquesta energia del llamp per pujar com un tro (Acudit facil, ho se)!!!! ANIMS A TOTS!!!!😛

14 05 2013
Gustav Grau

Ja puc anar a dormir, ja he apres quelcom de nou i molt util en muntanya!

14 05 2013
Enric

Al preu que està la llum, jo miraria de no perdre la carga.

A part de deixar lluny els objectes, em figuro que ningú va pixar!

Escolta, que aquesta historia fa por, millor descriu paisatges bucolics.

Per cert, faré Carros de Foc al setembre, rapidilla, hi ha places lliures..😉

14 05 2013
Miquel

Bones continuo contante, el madrid no va guanyar la final four de basket , Alonso va guanyar el premi de MonMelo i va tercer al campeonato del mon, Rafa Nadal va guanyar el Open de Madrid i el Barça es proclama campio de lliga en el Manzanares. Be ara tornes a estar al día. Cuidat i salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: