Actes d’homenatge a Juanjo Garra (horaris)

27 05 2013

Actes d’homenatge a Juanjo Garra

El nostre estimat company Juanjo Garra ha deixat innombrables traces per les majestuoses muntanyes d’aquest món perquè sempre deia que des dels cims més alts es veuen els horitzons més llunyans.

Per recordar-lo us convoquem als següents actes:

  • Avui dilluns dia 27 de maig a les 19:00, un minut de silenci a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer (davant de l’Auditori) de Lleida.
  • Dimecres dia 29 de maig a les 19:00, acte d’homenatge al pati del Castell del Rei -la Suda- de Lleida des d’on es veuen les muntanyes del nostre Pirineu, que ell tant estimava.

CASTELLANO

Actos de homenaje a Juanjo Garra

Nuestro querido compañero Juanjo Garra ha dejado innumerables huellas por las majestuosas montañas de este mundo porque siempre decía que desde los picos más altos se ven los horizontes más lejanos.

Para recordarlo os convocamos a los siguientes actos:

  • Hoy lunes día 27 de mayo a las 19:00, un minuto de silencio en la plaza Mossèn Cinto Verdaguer (frente al Auditorio) de Lleida.
  • Miércoles día 29 de mayo a las 19:00, acto de homenaje en el patio del Castillo del Rey-la Suda-de Lleida desde donde se ven las montañas de nuestro Pirineo, que él tanto amaba.

Accions

Information

34 responses

9 06 2013
Antonio Tenza

PASION POR LA VIDA – Antonio Tenza:

Me comunicaron anoche la muerte de Juanjo Garra. Lo siento mucho. El domingo había escuchado lo de su accidente en el Dhaulagiri, creo que dijeron que se había roto el tobillo. Pero también hablaron de que dos Sherpas habían subido a buscarle y que estaban a punto de alcanzar su posición. Parecían esperanzados en poder llevar a cabo el rescate.

He leído que la familia ha decidido que sus restos permanezcan allí. Creo que es lo correcto, lo que al propio Juanjo le habría gustado. Sé, por desgracia, y de forma reiterada, lo que es perder a un ser querido. Sé que nada puede calmar vuestro dolor, llenar el vacío que la pérdida de Juanjo os causa. También sé que ese dolor, que al principio es muy agudo, muy intenso, casi insufrible, se acaba convirtiendo en dolor más sordo, más tranquilo, con el que aprendes a convivir.

A mí me gusta decir que una Persona No Muere, se Transforma, en Espíritu, en polvo y ceniza, se transforma en Recuerdo, en mentes que no olvidan, en Huella en corazones que aman.

Yo creo que la Vida solo se puede Vivir plenamente desde la Pasión. Y dado que todos tenemos que morir, alguna vez, quizá es mejor morir así, haciendo lo que uno ama, que morir en un estúpido accidente de tráfico, o jodido por un cáncer de colon. Juanjo Garra ha vivido y ha muerto haciendo lo que amaba.

Aquí ahora, nosotros, lloramos su Perdida, honramos su Memoria, celebramos su Vida.

Un abrazo, Antonio

PS: Os adjunto el documental “PURA VIDA” –>

http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-documental/documental-pura-vida-vida-inaki/1722450/

Habla del rescate del montañero navarro Iñaki Ochoa de Olza. Como sabéis, Iñaki murió en el Annapurna, el 23 de mayo de 2008. Este maravilloso documental rinde homenaje a Iñaki (casi al final hay unas imágenes de Iñaki niño, y se escucha su voz hablando de la Montaña, de la Vida, de la Muerte). Es también un justo homenaje a las personas que lucharon hasta el final por salvarlo. Este grupo de rescate estuvo nominado, en 2008, al Premio Príncipe de Asturias de los Deportes, pero en un ejercicio de profunda miopía vital, rayano en la estupidez, el Jurado le dio el premio a Rafael Nadal. Nadal podría haberlo ganado, tranquilamente, cualquier otro año. Me parece un terrible agravio comparativo que un tramposo como el piloto alemán Michael Schumacher haya ganado este Premio, y este grupo de rescate no lo haya recibido. Su esfuerzo merece ser conocido y reconocido. De paso también habría servido como homenaje a Iñachi Ochoa y a muchos otros montañeros que han dejado su vida en la Montaña, y al propio Alpinismo. Pero imagino que el Jurado no supo entenderlo. A mucha gente le pasa lo mismo. Es algo que nadie te puede explicar si Tu no lo sientes. El montañero Don Bowie dice en el documental que ellos no van allí a la montaña a Morir, ellos van allí a Vivir, porque ESA es la mejor manera que tienen de expresar su Pasión por la Vida.

2 06 2013
eduard albesa

Ancara recordo quant vam pujar el corredor del Ordiger pel bloc empotrat al gener del 2003 amb el Jordi F, Jordi F, Raul, Eduard i Juanjo Garra i també el rali de muntanya del Cadí fa uns qüants anys passats. Sempre estaràs amb el meu cor i la meua admiració. El meu condol a la seua família i a tots.

29 05 2013
montse

Hasta siempre Juanjo,no te olvidamos.Animo a la familia.

29 05 2013
montse

Hasta siempre,no te olvidamos.Un beso muy fuerte a la familia,y animos.

28 05 2013
Gerard

Una abraçada de cor per a la família del Juanjo, la seva muller, la seva filla… Estic segur que durant tot aquest temps ell us ha encomanat part de la seva fortalesa i que després d’un esdeveniment tan tràgic, veure com la gent, entre els que m’incloc, l’estimava tant i tant, ha de fer el moment una mica més esperançador.

28 05 2013
dolors i salva

Dolors i Salva (16:37:49) :
Seguiràs en els nostres cors, en cada cim, en cada núvol, en cada arbre, en cada flor.
Cada floc de neu portarà una part de tu, i cada mínima part que conforma la natura, és plena de tots els que hem estimat i s’han reintegrat en ella.
Cada ocell canta amb la vostra veu, i el vent escampa el vostre amor i pau.

Però lluny a l’horitzó amb la llum resplandent
ja lliure d’engany la força del vent
m’empeny endavant,
veuré milers com jo, són els homes
que van vencent la por. que van vencent la por

Alleugeriré el pas, és la joia i l’esperit
duent amb mi el sarró, la força i el crit
que em guia endavant
i avivaré amb el cant tan lleuger com el pas
el pas dels meus companys! dels meus companys
(Esquirols)

28 05 2013
Dolors i Salva

Seguiràs en els nostres cors, en cada cim, en cada núvol, en cada arbre, en cada flor.
Cada floc de neu portarà una part de tu, i cada mínima part que conforma la natura, és plena de tots els que hem estimat i s’han reintegrat en ella.
Cada ocell canta amb la vostra veu, i el vent escampa el vostre amor i pau.

Però lluny a l’horitzó amb la llum resplandent
ja lliure d’engany la força del vent
m’empeny endavant,
veuré milers com jo, són els homes
que van vencent la por. que van vencent la por

Alleugeriré el pas, és la joia i l’esperit
duent amb mi el sarró, la força i el crit
que em guia endavant
i avivaré amb el cant tan lleuger com el pas
el pas dels meus companys! dels meus companys
(Esquirols)

28 05 2013
28 05 2013
CalolleroV

Dificil entender la montaña.
No conocía nada del mundo del alpinismo hasta este viernes que tras muchas largas decidí ver el documental en honor a Iñaki Ochoa de Olza, “Pura Vida”. Me impactó, sobrecojió, todo lo que se llega a luchar y el esfuerzo inmenso que se hace por ver el mundo desde lo mas alto, al igual que ese compañerismo puro que se ha perdido en la sociedad.
Desde ahí me adentre y empapé más de las gentes, de las montañas… hasta que me pego la ostia con el señor Bolotov, que tan bien expresa en dicho documental ese sentimiento que sienten por las cumbres, al ver que sufre un accidente mostrando la cara horrible de esa pasión.
En este momento no entiendo nada, y veo una noticia en el As la cual comentaba la situación del señor Garra. Inmediatamente vengo a la web y sigo los acontecimento, que se monta el dispositivo, que acuden montañeros, el seguimiento en directo de la ascensión de Ferran Latorre deseando que se encontrara, que pueden dar con el… esto, que en principio nada tiene que ver conmigo ya que en mi vida se me habia cruzado algo así, me mantiene espectante y deseoso desde lo mas profundo que resistiese, que triunfase… Pero llegó la segunda ostia, todavia mas fuerte.
Que maravillas, que sentimiento se tiene que sentir desde esos lugares que merezca la pena todo… será “Pura Vida”
Nunca lo olvidaré, aunque no lo conociese

28 05 2013
Carla

No et conexia personalment Juanjo però a traves de la meva parella, en Pep, the conegut una mica i em dol molt el que tha passat…però sé que per la gent que estimeu la muntanya aquesta era la teva vida i seguiras viu en el cor dels qui t´estimaven…molta força per la seva dona, per la seva filla i per tota la familia i amics…descansi en pau

28 05 2013
Miguel Fernández (Alicante)

Hasta luego compañero, amigo, maestro,…solo pasamos dos meses juntos y ya dejaste huella en mi vida. Gracias por todo y sigue cuidando de todos los que amamos las montañas desde las alturas.

28 05 2013
Alejandra

Des que vaig sentir la notícia de l’accident, he estat pendent de cada notícia cada, cada novetat, cada petita esperança… I aquest matí en llevar-me i sentir el desenllaç, no he pogut deixar de plorar.
No coneixia al Juanjo, no en sabia gaire del que feia, però en aquests dies he llegit el seu blog sencer, he vist la classe de persona que era, com estimava la vida i allò que fèia. Persones com ell ens ensenyen el que és de veritat important. EL meu cosí, un altre gran esportista sempre dius que no podem donar minuts a la vida, però si vida als minuts, i estic més que convençuda que cada minut de la vida del Juanjo va estar ple de vida.
Molts ànims a la seva familia, als seus amics a tota la gent que va tenir l’imens plaer de compartir moments amb ell. Les persones no moren mentre nosaltres en mantinguem el record.

1ptó immens i molta fo´ça en aquest tràngul

27 05 2013
montse

Avui es un dia trist per LLeida fins i tot el cel ploraba pero joios per tu perque descansaras en els teus CIMS

27 05 2013
estelita

Manoloooooo, ens has fet una gran p……………però………ara sabem que la mort no és morir-se, sino que mori algú estimat !!!

“Parlem de tu, senzillament parlem de tu.
De les teves coses parlem, i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies, deies i senties.
Poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te; a poc a poc seràs un gest ,un mot, un gust,
una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo” (Miquel Martí Pol)

27 05 2013
Carla

No et conexia personalment Juanjo però a traves de la meva parella, en Pep, the conegut una mica i em dol molt el que tha passat…però sé que per la gent que estimeu la muntanya aquesta era la teva vida i seguiras viu en el cor dels qui t´estimaven…molta força per la seva dona, per la seva filla i per tota la familia i amics…descansi en pau

27 05 2013
Jaume

El nostre més sentit condol a la família de Juanjo Garra. Som uns enamorats de les muntanyes. Família Martínez Bofill, des de Barcelona

27 05 2013
Pablo de Agapito e Isabel Álvarez

Somos Ixa y Pablo, os conocimos en Katmandú en 2.000 y nos acordamos mucho de vosotros. Hoy les hemos enseñado a los niños las fotos del viaje y nos hemos vuelto a emocionar. Assumpta i Aina, os enviamos los cinco de la casa un besazo y millones de abrazos. Pese a no habernos visto desde entonces no os olvidamos. xxx

27 05 2013
Estela

Mi más sentido pésame y un abrazo para su familia y amigos. La pasión por la montaña es algo no explicable con palabras, que muchos podemos tener, pero que pocos logran sublimar, como Juanjo hizo.

27 05 2013
Nòmadesbtt

No et coneixíem però ens mou la mateixa passió i estima que tenies tu per les muntanyes. Ahir vam anar a dormir pendents del teu rescat. Aquest matí ens ha destrossat la tràgica notícia. Molts ànims per la família i amics. Descansa en pau.

27 05 2013
Jose Ramon Sole Viñals

amb tu vaig estar als besiberrii i unes quantes esquiades mes que un profesonal era molt molt bona persona.una abraçada per l’ asun i familia sempre et recordare-

27 05 2013
oscar sanchez gomis

en nom del centre de castella i lleo de lleida, volen donar el mes sentit condol a la familia i amics, fins sempre juanjo

27 05 2013
Oriol Bonàs

El Club Excursionista Pirenaic de Barcelona lamenta la seva mort i dóna molts ànims a la seva família i amics en aquest moment tant difícil.
Fins sempre Juanjo!

27 05 2013
Magda

El Juanjo estimava tant els cims de les muntanyes que ha mort per ells. Per a la família, les amistats i la ciutat és una pèrdua terrible. Però, ell descansa en un dels indrets més purs de la mare terra.

27 05 2013
Gerard Ribó Porta

Hola Juanjo,

No et coneixia personalment però vull dir-te que gent com tu ens ensenya a viure la nostra vida, no la d’un altra persona. Quin sentit té pujar un cim arriscant-se la vida? Pot ser la majoria de gent diria que cap. Però és la manera en la que un es troba en si mateix, que sent que és viu, el fa feliç i aquesta felicitat la fa extensible a la gent que estima. Per això és necessari de tant en tant, pujar un cim, creuar un dessert o sencillament correr una marató. Gràcies Juanjo, gent com tu em fa sentir que moltes coses que faig en la vida, tenen un sentit, ho faig per sentir-me realitzat i poder-ho compartir amb la gent que estimo, com segur que tu i els qui estimem aquest esport, fem. Steve Jobs va dir en una ocasió que no valia la pena malgastar el temps vivint la vida d’una altra persona. Tu has pogut viure la teva vida amb plenitud i has estat un exemple per molta gent que tant sols busquen el que tu fa temps ja vas trobar, a un mateix. Fins sempre.

27 05 2013
EVA HERNANDEZ

Estimat Juanjo em dol la teva marxa, però alhora estic feliç perquè sé que has viscut la vida com tu volies. Sempre et recordarem, has arribat al cor de moltes persones perquè ets un èsser humà especial!! Vodria en aquests moments alleugerir el dolor de la seva família, si més no, oferir tot el suport i admiració, perquè darrere d’un gran home, hi ha unes grans dones!!!

27 05 2013
Neus Peiro

Juanjo, no esperavem aquest final, és trist … estem desconcertats després de fer el seguiment del rescat.

Molts ànims per vosaltres família, el seu record serà l’únic consol. Nosaltres també el portarem al cor. Una abraçada ben forta.

Neus

27 05 2013
Carles Marquès

No el coneixia de res però estic desfet. Descansa en pau i una abraçada a la família des del barri de Sants de Barcelona.

27 05 2013
Rosa Mari Ortiz

Juanjo, estic tant trasbalsada, que no sé el que penso, són tantes coses! de sobte haig fet un somriure, pensant amb les pedretes que de vegades em portaves de les teves expedicions o viatges, tinc un bónic record, jo les pedres les trobo tant precioses! …, desde on siguis, envia molta energia a les teves estimades: dona, filla i mare, crec que ho necesiten es un cop molt dur per tots, però sobre tot per elles.
M’agradari plorar però no puc, estic bloquejada, per la tev mort.

T’estimo, un beset

27 05 2013
Marilés

Juanjo tu volies a la muntanya i la muntanya et a volgut a tu. Adeu

27 05 2013
Laura coro

Juanjo no podem pensar amb tu sense un somriure als llavis! sempre sempre estaràs al nostre cor i a les nostres fites. Tot el nostre suport per l’Assumpte, l’Aina i tots aquells qui compartíeu el seu dia a dia.
T’estimem i restaràs entre “els tios durs” de l’aconcagua (sense gluten, és clar) per sempre!
Fins sempre..

27 05 2013
Neco

Desde Cantabria mi más sentido pésame.

27 05 2013
Lourdes Casamiquela

Aixó costa molt d´asimilar. Juanjo fins sempre.
Molta força per tú Asun, i familia.

27 05 2013
Ramón Fornells

Des de el CLUB CICLISTA ALGUAIRE, ens ha impressionat la defunció del JUANJO, acompanyem a tota la seva familia en el sentiment davant tan irreparable pèrdua. ELL es del CEL. Endavant.

27 05 2013
eric

juango tots de Lleida estem agraits de intentar pujar al Everest m’hai ens olblidarem de tuuu :):):)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: