El documental del Lhotse, ja el tenim apunt!

14 02 2012

 

Està sortint del forn!

La Laia Navarra, aquesta jove i cosmopolita realitzadora, està acabant d’editar la pel·lícula de l’expedició Lleida al Lhotse. Amb una visió singular, signarà aquesta opera prima que sorprendrà per la seva frescor.

Ben aviat la presentarem, esteu atents!

Anuncis




Entrevista a La Manyana TV (Canal Català)

16 01 2012

 

Amb l’amic Ramon Morell (erudit de l’economia explicada als que no entenem el que succeeix) al programa de l’Eva Taboada "La Sisena hora”, de La Manyana TV (Canal Català).

La Manyana TV Eva Taboada, Ramon Morell i Juanjo Garra





L’expedició Lleida Himàlaia 8516 m Lhotse 2011, forma part de l’exposició d’imatges permanent de MINI.

22 11 2011

 

 

image

Ahir dilluns a la tarda, varem signar una sèrie d’imatges de l’expedició Lleida Himàlaia 8516 m Lhotse 2011, que passaran a formar part de la galeria d’exposicions permanent de MINI. Agrair al senyor Alfonso Lamolla, Director Comercial de NOGUERA PIÑOL S.A. (concessionari de BMW i MINI), la confiança dipositada en el nostre projecte.





Reflexió colpidora del Lolo després de l’amputació del Lhotse

5 08 2011
Manuel  González Lolo (@mgdlolo)   25/07/11 9:42Ninguna montaña del mundo merece esto.  http://t.co/58IM4Xf

El Lolo, abans de sortir de l’Hospital Clínic de Saragossa, després de les amputacions del LHOTSE, ens deixa aquesta frase tant contundent:HI HA ALGUNA MUNTANYA QUE ES MEREIXI AQUEST PATIMENT I EL SEU RESULTAT?

Per que tenim aquesta dèria? Per que ens atrau d’una forma tant fascinant la muntanya?

Hi ha moltes preguntes sense resposta en aquesta vida. Però aquesta vida no seria el mateix sense la incertesa de l’esdevenir, de la lluita diàril per conquerir un camí a cavall entre la irrealitat personal i la recerca de la felicitat.

Adjunto un enllaç (no he volgut penjar-la directament per no ferir sensibilitats) amb una foto enviada pel propi Lolo mitjançant el seu twitter. Es molt dura i dona que pensar !

Lolo: Ninguna montaña del mundo merece esto.  http://t.co/58IM4Xf

 





Katmandú, 26 de maig de 2011

26 05 2011

Des de la tranquil·litat que dona trobar-se en un medi no tant hostil com el que hem trobat els darrers dos mesos, us fem arribar algunes informacions i imatges per a que us pugueu entretindre fins la nostra imminent tornada a casa. Dir-vos que ens anem recuperant cadascú al nostre ritme, en concret us deixem el parte mèdic de Manuel Gonzalez “Lolo”:

L’esportista sampedreño es trasllada de la clínica nepalí a un hotel on pel que sembla podrà realitzar de millor manera el seu tractament de les congelacions i està acompanyat pel doctor Carlos Martínez.

L’estat de Lolo és bo i presenta congelacions en tots els dits dels peus i de menor abast en quatre de les mans a més d’una cridanera cremada, per fred, en el nas i galta dreta.

P1040362P1040365

Estan preparant la sortida del Nepal, per el proper dissabte, amb destinació a l’Hospital Clínic de Saragossa, on li han de fer unes proves mèdiques que determinaran l’abast final de les congelacions i possibles amputacions. Lolo arribarà el dilluns nit a San Pedro, encara que aquest extrem està per confirmar.

L’escalador es manté ferm en no fer declaracions fins no conèixer les manifestacions que s’hagin realitzat fins avui, considerant a més que necessita una mica més de temps per recuperar-se mentalment del viscut i poder transmetre amb lucidesa, el viscut en el seu descens del cim del Lhotse.

Lolo si ha transmès a les persones que encara romanen en el camp base, el seu més sincer agraïment per salvar-li la vida el passat 21 i 22 de maig.

Part de la satisfacció de poder fer cim és el fet de compartir-ho ara amb tots vosaltres, per això us presentem les primeres imatges de l’ascensió final, el cim i el descens.

Cim del Lhotse, descens i evacuació en helicòpter




Per fi hem tornat a casa, estem ja al camp base!

25 05 2011

Moltes vicissituds han acompanyat el nostre retorn. Tot va començar amb el dia decidit per a l’atac al cim. El dimecres 18 la ja tradicional romeria fins al camp II, intentant suportar els perillosos secrets de la cascada del Sol Khumbu, i el màxim del possible el tòrrid transitar per la vall del silenci. Com sempre, fa falta recol·locar de nou la tenda de campanya atès que la seva disposició és poc motivadora pel descans dels humans. La diferència de temperatura entre una jornada de sol i la nit a l’interior de la tenda de campanya, pot ser de fins a 45 graus. Res de bo per a l’organisme!

Juanjo coular-3El dijous 19, ens enfrontem a la paret del Lhotse, ja coneixem les últimes rampes, la seva inclinació i la seva calorosa rebuda al camp III. Anem coincidint amb l’equip de l’Edurne Pasaban que també ha escollit aquesta mini finestra meteorològica per a l’atac al cim de l’Everest. Aquesta vegada, l’equip ja ha coincidit amb la dinàmica pròpia, Carlos Soria, Carlos Pauner, Javier Pérez, Juanito Oiarzabal, Lolo González i jo mateix pugem al mateix temps per intentar conquistar el Lhotse. Com sempre, és important cuidar la deshidratació de l’organisme, la sequedat atmosfèrica és molt gran, en una hora d’esforç en l’Himàlaia es perden 200 ml d’aigua per la respiració.

El divendres 20, els nervis s’apropien del nostre interior. Ens dirigim ja a la nostra muntanya, abandonem la ruta dels quals es dirigeixen al serral sud del Everest. El trajecte ja no és conegut per nosaltres i sorprèn la seva verticalitat, situem el camp IV al voltant d’unes roques batejades com la tortuga, a 7850 m d’altura. La jornada ha estat llarga, i quan el sol ha pogut ha arremès de forma despietada contra els nostres cossos a la meitat de les rampes del calvari. Un Crist haver de fer la plataforma per instal·lar la tenda, sense forces i l’energia suficient per palejar, pensant en les poques hores de descans que ens queden abans de l’atac a cim, traiem l’ànim del lloc més ocult arribada al Camp i profund. Els nervis ens van ajudar a confondre’ns, ens acuitaven les presses per muntar la tenda per descansar, però no a qualsevol preu, cal ser metòdic i racional, conservar la calma és primordial.

Juanjo paret Lhotse

Una vegada instal·lats, unes set hores ens separaven d’iniciar la nostra nova destinació. Era la nit de transit al 21 de maig, la nit que els nostres conciutadans reflexionaven davant de les eleccions municipals. I nosaltres reflexionàvem sobre un futur quimèric. Foníem neu constantment per hidratar l’organisme, poc podíem fer amb la gana, a aquesta altura no hi ha qui sigui capaç d’alimentar-se correctament. Intentem estirar-nos als sacs i descansar, l’hora prefixada són les 12 h de la nit, donem voltes i voltes dins dels sacs, volem treure a passejar aquesta papallona que revolteja en els nostres estómacs, són moltes les coses que passen ràpidament pels nostres caps, de forma inconnexa i sense sentit, o això creiem. Aquest 25% d’oxigen que tan solament ens envolta a aquesta altura, fa que estiguem en hipòxia permanent i no puguem regir de forma coherent. Parsimoniosament, ens apropem a la mitjanit. Ens incorporem lentament per evitar que tot el gebre de la nit s’adhereixi als nostres cossos. El silenci és sepulcral, les mirades que ens creuem diuen el mateix: A per ella! Sabem que serà una àrdua tasca, un exercici de constància i persistència. El primer a sortir de la tenda és en Juanito. Més tard sortim Lolo i jo. Als pocs metres em dono la volta, la neu és pastosa i de difícil marcatge, a part del piolet prefereixo també acompanyar-me d’un pal d’esquí per un més còmode avanç. La nit confon, les hores es fan eternes i és un espai temps que fa falta conèixer perquè no et mini la moral el més profund. Són hores molt dures, que saps que són crucials per a la consecució d’un projecte, és molt l’invertit, no tan sol pecuniàriament, sinó a nivell de temps, energia, il·lusió, treball en equip, repte personal, la indefensió de la família davant del nostre univers personal, la renúncia temporal a la nostra professió… que fa falta gestionar bé, buscant l’equilibri perfecte per fer realitat un somni personal i col·lectiu.

Cim Lhotse-La PaeriaEns anem veient amb la tènue llum dels frontals amb en Pauner, en Pérez, en Juanito. Quan la realitat clareja, ens avança en Carlos Soria i la seva sherpa Muktu, gairebé derrapen en fer-ho, van connectats a l’oxigen artificial, és una altra categoria, denota que pugen molt més còmodes. En Lolo, no camina bé i va més retardat. Al voltant de 500 m de coluar no et deixen indiferent, metre a metre et va sorprenent, no té final, sempre té un racó sorprenent, i un més enllà, i un altre més enllà, no té final. Cordes noves, altres més roniques acompanyen el nostre passejar. Per fi, passat el migdia, sembla que una i grega ens dirigeix al cim principal de l’esquerra, un llarg d’escalada mixta ens deixa en el punt culminant del Lhotse. L’alegria, sense ser desbordant, és emocionant, hem de pensar en la cruenta baixada, un superlatiu esforç que sempre cal comptar amb ell. Amb en Javier Pérez, en Carlos Pauner, i en Juanito Oiarzabal, ens fen les fotos de rigor, a 8516 m, amb un escenari al fons que apareix i desapareix darrere els núvols, l’Everest

Everest des de Lhotse

Demà us relataré la punyent història de la baixada a camp base i les seves conseqüències.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.





Hem fet el cim!!!

21 05 2011

Segons informa Carlos Pauner, els expedicionaris, Juanjo Garra, Juanito Oiarzabal, Javier Pérez i el propi Carlos Pauner, han fet el cim del Lhotse.

Ara estan fent el descens.

Detalle_cima2

Lhotse mapa campos








%d bloggers like this: