El remei de l’avia. Molts de vosaltres no sabreu que es aquest estri, però els que ja tenim uns anys, de menuts l’hem fet anar per escalfar el llit en èpoques en que les calefaccions als habitatges deixàvem que desitjar. Es simplement un recipient de goma, amb una funda de teixit agradable, que un cop omplert d’aigua calenta, fa una funció excel·lent alhora d’anar a dormir dintre del sac, en indrets llunyans com l’Himàlaia.
Els termos amb quelcom calent. En tots els camps bases, a la tenda menjador tenim sempre a la nostra disposició uns termos que fan de contenidor de líquid calent. Donada la proximitat de la Xina, molts dels estris que emprem a la cuina son procedents del gegant asiàtic. S’agraeix un reconstituent calent en tot moment, hi ha sempre te i aigua per combinar amb cafè amb llet o be amb xocolata. No hi ha expedició en que acabem trencant un, tenen un interior molt fràgil (i un exterior molt cridaner).
Solucions “Decarthon”. Com sabreu a la gelera del Khumbu, a on tenim instal·lat el nostre camp base,sota la nostra tenda de campanya hi ha més de 150 m de neu i gel. Per tant, quan es retira el sol per les muntanyes circumdants de l’oest, la zona ombrívola es converteix de sobte en un territori molt hostil, el fred mossega!. Es important protegir i isolar els peus del terra gelat. Una solució barata consisteix en comprar-se uns descansos d’esquí, el més econòmics possible en botigues especialitzades, això si, dos o tres números mes grans. I doncs? A l’arribar a Katmandú podem adquirir uns peücs de ploma per 5 euros, aleshores cal introduir-los a mena de mitjó en la bota de descans, es un remei barat, infalible i molt confortable davant d’altres ofertes en el mercat a preu astronòmic.
Latrines. Evidentment, després de setmanes treballant en un camp base, cal trobar una solució a un fet evident, a on fem les nostres necessitats fisiològiques més contundents? Per una qüestió d’organització i d’higiene cal ordenar les deposicions. Aquesta que veieu, es la tenda de campanya que utilitzem per aïllar-nos de les mirades indiscretes. Normalment, l’interior consisteix tant sols es un forat que va directament a un bidó que va acollint els nostres desfets orgànics. Aquest cop l’hem perfeccionat i amb una cadira desmuntada hem improvisat un còmode i psicodèlic cagador. Dir-vos que aquest bidó, un cop omplert, es transportat als voltants de la població de Namche Bazar i el seu contingut es emprat com a adob en els cultius de la zona.
Menudo maquina. Por aqui ya ha empezado el frio, ha caido algo de nieve por el Piri. cuando vuelvas a ver si ya ha nevado bien.
Un abrazo amigo y ya sabes. Cuidadin.
Jesús Almarza
ja ja ja…sembla un anunci de la teletienda però dels anys 60!!!! donés el pego com a presentador. ……vigila que aviat se’t rifaran totes les productores de TV!!!!
Enmig dels somriures ens fas pensar, millor dit repensar……………………….
Redescobrir , desaprendre, reprendre el valor de “lo senzill”….ets l’ ostia Manolooooooo!!!!
Llibre, llibre, llibre jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa….no valen les excuses.
D’ ara endavant, al veure una cadira la meva ment processarà la informació per evitar d’ imaginar-la en aquesta nova funcionalitat. Estic considerant treure totes les que tinc a casa i ficar-hi taburets…
No puc tornar a l’ Ikea, definitiu! (ja tinc una nova excusa, el detesto)
Una abraçada desde la terra dels Roca.
Per cert, agraïts per la foto!
Sempre sorprenent Juanjo, les teves vivències ens omplen. Gràcies per tot, un cop més i sobretot per la teva generositat, sempre saps donar el millor als altres. Molta sort en la teva nova aventura.
Aniré seguint les teves cròniques, com sempre.
Una abraçada des del Pont de Suert.
Míriam
Hola Juanjo veig que estu ben instal.lats i l’humor no manca
respecte a les instal.lacions higièniques espero que no serveixi d’idea a algu per fer-nos estalviar, aigua ….
una abraçada
ACOLLONANT!! Una aventura impagable!!