Resum Esportiu 2012 diari Segre

La temporada s’ha exhaurit i ja cal pensar en altres objectius, nous reptes que ens permetin construir un ideari per seguir avançant i  conquerint … l’intangible.

Bon i venturós any 2013 amics i amigues!

CASTELLANO:

Recull darrers vídeos mitjans de comunicació: Expedició Xixa 2012

Lleida televisió. Arribada Lleida

Cliqueu sobre l’imatge per veure el vídeo

 

Lleida televisió. Premi Caragol Bover / Aplec Caragol

Cliqueu sobre l’imatge per veure el vídeo

 

Lleida televisió. Resum imatges expedició

Cliqueu sobre l’imatge per veure el vídeo

 

TV3. Resum expedició

Cliqueu sobre l’imatge per veure el vídeo i seleccioneu el minut 7,56

Carlos Pauner ya no admite dudas sobre la cumbre del Shisa Pangma

 

 

Tortell Poltrona pregoner de l’Aplec del Caragol i Juanjo Garra, rep el premi Caragol Bover

La Setmana Cultural de l’Aplec del Caragol de Lleida ha donat el tret de sortida aquest dilluns amb el pregó oficial, que ha pronunciat Jaume Mateu Bullich, conegut per Tortell Poltrona. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha assistit a l’acte i després d’escoltar el pregoner, ha lloat la seva intervenció, carregada d’humanitat i solidaritat. Ros ha destacat el treball del Tortell Poltrona, com a pallasso i com a persona, portant somriures a la gent que pateix i també fent riure als grans. A més, en alguns casos, ha afirmat que “porta vida als nens” que es troben en situacions complicades.

L’alcalde també ha felicitat l’alpinista lleidatà Juanjo Garra, que ha rebut el premi Caragol Bover d’aquesta XVI edició de la Setmana Cultural. El paer en cap ha enllaçat el tema de la solidaritat amb Garra, dient que torna de les seves expedicions carregat amb piles de solidaritat i ha posat en relleu les grans fites que assoleix com a alpinista.

El pregoner ha explicat amb humor als presents a l’acte d’obertura algunes aventures que li han passat a Lleida, així com el vincle dels pallassos i els caragols. Després ha fet un breu repàs als orígens d’alguns trets que caracteritzen el món del circ i els pallassos. Tortell Poltrona ha compartit també les seves vivències en les missions, intentant explicar el que senten i reben els nens que viuen en condicions extremes. No hi han faltat les al·lusions al nas vermell, que tant el caracteritzen.

El rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, ha agraït al pregoner el somriure que ha portat a tots i s’ha sumat a la felicitació per al Juanjo, que és qui “ha portat el nom de Lleida més alt”. De la mateixa manera, el president de la Fecoll, Xavier Pérez, ha convidat tothom a passar un bon aplec.

Si el Caragol Bover ha estat per al Juanjo Garra, el Caragol Llimac ha recaigut en Estefania Bori, en represtació del PACMA – Partit Animalista a Lleida.

Pel que fa al Concurs de Rodolins i Versos Satírics – Memorial Jordi Plens, se l’ha emportat el periodista Josep Ramón Ribé, qui ha acabat l’acte recitant els versos guanyadors.

A l’acte, que s’ha fet a l’edifici del Rectorat de la UdL, hi ha assistit una nombrosa representació de la Corporació Municipal.

Amb el pregó, comença el programa d’actes de la Setmana Cultural, que demà inclou la comèdia vodevil de Marc Camoletti “Boeing Boeing, per Talia Teatre, a l’espai 3 de l’Antic Convent de Sta. Teresa; dimecres, al mateix espai, hi haurà tarda de màgia, i dijous, hi haurà la XX Cantada d’havaneres de l’Aplec, amb Arrels de la Terra Ferma, Boira i el grup convidat Bergantí, de Malgrat de Mar. L’acte es farà a l’amfiteatre dels Camps Elisis.

A partir de divendres, la festa es trasllada al recinte dels Camps Elisis on tindrà lloc el XXXIII Aplec del Caragol de Lleida.

Recull premsa arribada Lleida Xixa

Heraldo

                              Cliqueu sobre les imatges per llegir les noticies.

Segre

 

Cliqueu sobre l’imatge per llegir la noticia.

 

La Mañana

 

Cliqueu sobre les imatges per llegir les noticies.

 

Arribada a Lleida

Aclaracions sobre el cim del xixa pangma

Després dels agitats dies que hem tingut per regressar a Kathmandú, un cop arribats a aquest punt més tranquil de la nostra expedició i a la vista de les manifestacions en mitjans de comunicació, un tant confuses, hem decidit intentar aclarir alguns aspectes que considerem importants i del nostre únic coneixement i que creiem poden acabar amb la petita polèmica suscitada després d’aquesta inusual ascensió a aquesta muntanya.

En primer lloc, no ens sentim orgullosos de la tardana hora d’arribada a la zona superior. Arribar tan tard a dalt en l’Himàlaia sempre és presagi de problemes. No s’hauria d’estar a l’alta cota més enllà del migdia per assegurar un bon descens i si ho vam fer va ser abocats per les pèssimes condicions de la via, pel coneixement precís d’una benèvola meteorologia per les hores següents i confiant en l’ampla experiència del grup en l’alta cota.

Encoratjats per la vista de l’aresta somital prosseguim per la ruta fins aproximadament les 6 i mitja de la tarda, moment en el que vam arribar a aquesta aresta i vam comprovar la proximitat de la cresta somital. En aquell moment i amb les últimes llums, està gravat el vídeo que es pot visionar en https://juanjogarra.wordpress.com/2012/05/16/recull-de-premsa-i-mitjans-de-comunicaci-al-xixa-pangma-2012/ o http://www.carlospauner.com.

Arribats a aquest punt, segons els altímetres al límit dels 8.000 m d’altura, el nostre company Juanito Oiarzabal es va trobar malament. Tenia símptomes d’un edema pulmonar i el vam tractar amb mediació apropiada per allò. El seu estat no era preocupant, però ell va decidir parar i restablir-se durant una estona en aquell lloc. La resta del grup, a la vista del cim, vam continuar fins aquell punt, ja avançant en la foscor de la nit. Després de recórrer aquells 100 m de diferencia, vam tornar al lloc on esperava el nostre company i vam començar les maniobres de descens fins al Camp-III. En Juanito es va mantindré conscient, col·laborador en extrem i no vam tenir cap problema en arribar a les proximitats del Camp-III. En aquell moment, sobre les 4 de la matinada i tal i com estava previst, es va aixecar un fort vent, que va fer que els últims metres fossin un tant dramàtics i ens costessin molt temps. Allí ens esperava, en el camp, el nostre Sherpa Pasang que havia renunciat a anar al cim, preparant aigua i ens va atendre en primera instancia.

Al dia següent, millorats ostensiblement, vam continuar un descens lent però segur cap als camps inferiors.

Amb tot això, volem explicar amb detall i sinceritat el que va passar durant aquesta ascensió al cim principal del Xixa a través de l’espectacular ruta de Iñaki Ochoa de Olza.

Vam arribar fins el que a totes llums ens va semblar el cim, el punt més alt, punt que es pot comprovar en el vídeo. Un cop allí ja no vam tenir elements de comparació amb els voltants, encara que els altímetres marcaven passats sobradament els 8.000 m. Tant de bo haguéssim arribat de dia, haguéssim pogut treure fotos i compartir-les amb tots vosaltres, però no va ser així. Ens queda la sensació de cim, d’haver arribat al més alt, però hem decidit de ser honestos i reconèixer que si hagués hagut algun punt de més alçada proper, en la foscor de la nit tampoc haguéssim sigut capaços de albirar-ho. Estem satisfets d’haver lluitat a braç partit en una via espectacular i bella, lamentablement en aquesta ocasió en molt dolentes condicions. Estem orgullosos d’haver interpretat bé la muntanya i d’haver assumit uns riscos en part controlats com conseqüència de tota la informació barrejada. Estem orgullosos d’haver arribat al més alt, però també de ser honestos i manifestar el dubte raonable intrínsec a les circumstàncies esdevingudes.

Equip expedicionari xixa pangma 2012

 

 

Aclaraciones sobre la cima del shisha pangma

Tras los agitados días que hemos llevado para regresar a Kathmandú, una vez llegados a este punto más tranquilo de nuestra expedición y a la vista de las manifestaciones en medios de comunicación, un tanto confusas, hemos decidido intentar aclarar algunos aspectos que consideramos importantes y de nuestro único conocimiento y que creemos pueden acabar con la pequeña polémica suscitada tras esta inusual ascensión a esta montaña.

En primer lugar, no nos sentimos orgullosos de la tardía hora de llegada a la zona superior. Llegar tan tarde arriba en el Himalaya siempre es significado de problemas. No se debería estar en la alta cota más allá del mediodía para asegurar un buen descenso y si lo hicimos fue abocados por las pésimas condiciones de la vía, por el conocimiento preciso de una benévola meteorología para las horas siguientes y confiando en la amplia experiencia del grupo en la alta cota.

Alentados por la vista de la arista somital proseguimos por la ruta hasta aproximadamente las 6 y media de la tarde, momento en el que alcanzamos dicha arista y comprobamos la cercanía de la cresta somital. En ese momento y con las últimas luces, está grabado el vídeo que se puede visionar en https://juanjogarra.wordpress.com/2012/05/16/recull-de-premsa-i-mitjans-de-comunicaci-al-xixa-pangma-2012/ o http://www.carlospauner.com.

Llegados a este punto, según los altímetros al límite de los 8.000 m de altura, nuestro compañero Juanito Oiarzabal se sintió mal. Tenía síntomas de un edema pulmonar y lo tratamos con mediación apropiada para ello. Su estado no era preocupante, pero él decidió parar y restablecerse durante un rato en ese lugar. El resto del grupo, a la vista de la cumbre,

continuamos hasta ese punto, ya avanzando en la oscuridad de la noche. Tras recorrer esos 100 m de diferencia, volvimos al lugar donde esperaba nuestro compañero y comenzamos las maniobras de descenso hasta el campo 3. Juanito se mantuvo consciente, colaborador en extremo y no tuvimos ningún problema en alcanzar las proximidades del campo 3. En ese momento, sobre las 4 de la mañana y tal y como estaba previsto, se levantó un fuerte viento, que hizo que los últimos metros fueran un tanto dramáticos y nos costasen mucho tiempo. Allí nos esperaba, en el campo, nuestro Sherpa Pasang que había renunciado a ir para la cima, preparando agua y nos atendió en primera instancia.

Al día siguiente, mejorados ostensiblemente, continuamos un descenso lento pero seguro hacia los campos inferiores.

Con todo esto, queremos explicar con detalle y sinceridad lo ocurrido durante esta ascensión a la cima principal del Shisha a través de la espectacular ruta de Iñaki Ochoa de Olza.

Llegamos hasta lo que a todas luces nos pareció la cumbre, el punto más alto, punto que se puede comprobar en el vídeo. Una vez allí ya no tuvimos elementos de comparación con los alrededores, aunque los altímetros marcaban pasados sobradamente los 8.000 m. Ojalá hubiéramos llegado de día, hubiésemos podido sacar fotos y compartirlas con todos vosotros, pero no fue así. Nos queda la sensación de cumbre, de haber llegado a lo más alto, pero hemos de ser honestos y reconocer que si hubiera habido algún punto de más altura cercano, en la oscuridad de la noche tampoco hubiésemos sido capaces de vislumbrarlo. Estamos satisfechos de haber luchado a brazo partido en una vía espectacular y hermosa, lamentablemente en esta ocasión en muy malas condiciones. Estamos orgullosos de haber interpretado bien la montaña y de haber asumido unos riesgos en parte controlados como consecuencia de toda la información barajada. Estamos orgullosos de haber llegado a lo más alto, pero también de ser honestos y manifestar la duda razonable intrínseca a las circunstancias acontecidas.

Equipo expedicionario shisha pangma 2.012