Crònica Telefònica:
A les 4:00h de la matinada del dia 11 de maig estava prevista la sortida des del Camp-III cap al cim, en quant es van adonar que no hi havia visibilitat, varen sortir a les 5:30h. Després de 10 hores d’ascensió, encara estaven a uns 30 minuts del cim. Van comunicar la seva situació a Lleida.
Els expedicionaris van encara havent-hi molt dolentes condicions de neu, però amb molta il·lusió, van atacar el cim del Xixa Pangma en plena nit, un dels membres del grup es va posar malalt, després de 22 hores i mitja van fer cap al Camp-III.
A la matinada del 12 de maig, el grup va dormir arraulidet al Camp-III després d’una llarga tornada des del cim que va durar fins les 4:30 hores a.m. Però només van descansar una hora i mitja abans de que el fort vent els despertés a tots.
En fer-se de dia i veure el cim, l’expedició no té clar on van arribat realment, amb les dades dels altímetres i les fotografies realitzades quan arribaran al Camp Base es verificarà el cim. De totes maneres els expedicionaris estan molt orgullosos de la fita aconseguida.
Camp-II
Ens aquests moments Carlos Pauner i Juanjo Garra dormiran al Camp-I, mentre que la resta dels membres de l’expedició, Juanito Oiarzabal i Ariel Perinetti, dormen en el Camp-II, degut a l’esgotament acumulat i les condicions de visibilitat gairebé nul·les que no els han permès arribar al Camp Base Avançat durant la jornada d’avui.
Equip de Comunicació.
Un día para recordar.
Crónica Telefónica:
A las 4:00 horas de la madrugada del día 11 de mayo estaba prevista la salida desde el Campo-III hacia la cumbre, en cuanto se dieron cuanta que no había visibilidad, salieron a las 5:30h. Después de 10 horas de ascensión, aún estaban a unos 30 minutos de la cumbre. Comunicaron su situación a Lleida.
Los expedicionarios aunque con las malas condiciones de nieve, pero con mucha ilusión, atacaron la cumbre del Shisha Pangma en plena noche, uno de los miembros se puso enfermo, después de 22 horas y media llegaron al Campo-III.
En la madrugada del 12 de mayo, el grupo durmió acurrucado en el Campo-III después de una larga vuelta desde la cumbre que duró hasta las 4:30 horas a.m. Pero sólo descansaron una hora y media antes de que el fuerte viento los despertara a todos.
Al hacerse de día y ver la cumbre, la expedición no tiene claro donde llegaron realmente, con los datos de los altímetros y las fotografías realizadas cuando lleguen al Campo Base se verificará la cumbre. De todas formas los expedicionarios están muy orgullosos del hito conseguido.
En estos momentos Carlos Pauner y Juanjo Garra dormirán en el Campo-I, mientras que el resto de los miembros de la expedición, Juanito Oiarzabal y Ariel Perinetti, duermen en el Campo-II, debido al agotamiento acumulado y las condiciones de visibilidad casi nulas que no les han permitido llegar al Campo Base Avanzado durante la jornada de hoy.
Equipo de Comunicación.
Juanjo Garra 
No tot es fer cim, anims i fins aviat, us volem tots aqui sans i estalvis, una forta abraçada desde l’esquirol. Quim
Felicidades a todos! Muchos besos!
Blanca.
Moltes felicitats!!!! I ara a celebrar-ho i tornar sans i estalvis!!! Una abraçada. Isa
Molt bé! Felicitacions! heu anat de Festa Major molt a munt però heu pogut disfrutar d’allò més. Ànims i aprofiteu al màxim aquesta estada entre les muntanyes més altes del món. Una abraçada
Tato i Mercè
Gracies Juanjo. Ara toca explicar-ho en directe!
Una forta i afectuosa abraçada, que ja tinc ganes de donar-te-la “en vivo y en directo”. T’esperem a la teva Terra Ferma estimada. Lleida esta present en totes les teves quimeres. Gràcies un cop més per fer ressonar la nostra estimada terra per tot el món. Com tu dius: nos vemos en la proxima viñeta. MUUUUUA!!!!!
Amic, sigui el cim o no an vareu arribar es un exit. Ara pareu compte al baixar i a descansar una mica, que cal tornar a casa. A mes, que sapigueu que si pel l’aplec esteu aqui, estas convidat a fer un caragolets a la penya ¡¡¡
Una abraçada i quant siguis a Kathmandu, digueu, que me portaras una coseta.
Una forta abraçada company i enhorabona per tot iper tots ¡¡¡
ENHORABONA!!!!!!!!!!!!!!!!!!! el més important és l’esforç titànic que heu realitzat i que encara que imagino que esteu superesgotats esteu bé i camí de tornada. Moltes felicitats a tots… SOU UNS CRACS
MOLTES FELICITATS CRACKS! Molts d’ànims per la baixada, a descansar i a recuperar forces després d’aquesta aventura tan EXIGENT! Sou un pou d’esforç i coratge! Fins mooooooolt aviat!
Laura